Dissabte 27 de novembre de 2010. Dos quarts de set del matí. Ha arribat el gran dia. Avui iniciem el repte de creuar els Pirineus de cap a cap. Això sí, sense cap mena de pressa!
El fred, que els del temps porten dies anunciant-ne l'arribada, inunda els carrers de Roses. Pugem al cotxe del meu pare i pocs minuts després ens enfilem per la carretera de Cadaqués. Arribem a l'aparcament del far del cap de Creus just a trenc d'alba. Agafem les motxilles i els pals, ens abriguem fins a les celles i, acompanyats pel meu pare, ens dirigim al punt més oriental de la península Ibèrica.
El GR11 té el seu punt d'inici (o final) aquí.
Enmig del mar, l'illot de la Maça d'Oros.
Enmig del mar, l'illot de la Maça d'Oros.
Abans de començar la travessa baixem a trenc d'onades. No sense dificultats aconseguim mig emplenar una ampolleta amb aigua salada del Mediterrani. Aquesta aigua ens acompanyarà en cadascun dels centenars de quilòmetres que recorrerem a peu fins al mar Cantàbric.
A través del freu (estret) de sa Claveguera, que separa la península de l'illa de s'Encalladora, podem albirar, al nord-oest, els caps de Cervera i de Biarra.
Els núvols no ens permeten gaudir de la sortida del sol.
A les 08:43 del matí comencem a caminar. Iniciem el repte d'unir a peu dos mars: el Mediterrani i el Cantàbric. Iniciem el nostre gran repte: la Travessa dels Pirineus.
Els poc més de dos quilòmetres que hem de fer per carretera ens proporcionen imatges de gran bellesa. A la de l'esquerra, el color de les tranquil·les aigües de la cala Culip contrasta amb el de les capritxoses roques del cap de Creus.
El caprici de la mare naturalesa no té límits. Al cap de Creus podem fotografiar desenes de roques disfressades d'animals. O, segons com es miri, desenes d'animals petrificats. Tot dependrà de la perspectiva que escollim!
En un pronunciat revolt a l'esquerra, les marques blanc-i-vermelles del GR11 ens fan abandonar la carretera per seguir, a la dreta, un corriol que ens mena a una ampla pista forestal. A partir d'aquí no tornarem a trepitjar l'asfalt fins arribar al Port de la Selva, que un pal indicador col·locat just davant del mas dels Rabassers de Baix ens situa a catorze quilòmetres d'on ens trobem.
El ruïnós estat del mas dels Rabassers de Dalt (esquerra) dóna pas a un paisatge farcit de barraques, murs i terrasses de pedra seca (dreta).
La serra de Rodes, amb el monestir de Sant Pere emergint en la seva vessant nord, apareix continuament en el nostre horitzó. Cap allà ens dirigim.
Poc després del rec de s'Arenassa, alguns mapes dibuixen el recorregut del GR passant per cala Taballera. Actualment, aquest no és el recorregut marcat sobre el terreny, així que si voleu visitar aquesta cala haureu d'estar atents i seguir les indicacions pertinents.
Com podeu observar en el mapa de la dreta, nosaltres seguim l'actual traçat del GR fins arribar a l'ermita de Sant Baldiri de Taballera. Pel camí ens creuem amb uns quants caçadors que ens tranquil·litzen en dir-nos que la resta d'integrants de la batuda són sabedors de la nostra presència. El que no els diem nosaltres a ells és que fa pocs minuts hem vist un cabirol, fugint esperitat pel so dels trets, a l'altre costat del barranc.
Després d'un petit mos al costat del Mas Paltré, arribem a l'ermita de Sant Baldiri de Taballera.
Aquest mapa del 1690, obra del geògraf Giacomo Cantelli da Vignola, apareix en un magnífic panell informatiu situat davant mateix de l'ermita.
Pocs minuts abans d'arribar al Port de la Selva, la visió del punt més alt de la península del cap de Creus (esquerra), el Pení (606m), ens evoca un dels volcans més perillosos que vam veure en el nostre viatge a Islàndia, el Hekla.
Poques vegades se'ns presenta el Port de la Selva des d'aquesta perspectiva. Ens endinsem al bonic poble alt-empordanès a través dels estrets carrers del voltant de l'església de Santa Maria de les Neus.
Al Port de la Selva t'ho posen realment fàcil per tal que t'enduguis cap a casa una bona fotografia del teu pas pel poble.
Perfil de l'etapa, amb una distància de 20'54 quilòmetres i un desnivell acumulat de 1.744 metres.
A través del freu (estret) de sa Claveguera, que separa la península de l'illa de s'Encalladora, podem albirar, al nord-oest, els caps de Cervera i de Biarra.
Els núvols no ens permeten gaudir de la sortida del sol.
A les 08:43 del matí comencem a caminar. Iniciem el repte d'unir a peu dos mars: el Mediterrani i el Cantàbric. Iniciem el nostre gran repte: la Travessa dels Pirineus.
Les primeres passes ens porten, pel mateix camí que hem seguit abans, fins al far del cap de Creus. Aquest petit tram del recorregut és el més espectacular de tota la jornada pel que fa a la morfologia del terreny. (En cas de voler conèixer millor aquest fantàstic paratge us recomanem aquesta ruta que vam realitzar el passat mes de juliol).
Des de l'aparcament del far podem observar tres punts que, més tard o més d'hora, haurem de trepitjar en el nostre recorregut. D'esquerra a dreta: la serra de Rodes, el massís del Canigó i la serra de l'Albera.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
Des de l'aparcament del far podem observar tres punts que, més tard o més d'hora, haurem de trepitjar en el nostre recorregut. D'esquerra a dreta: la serra de Rodes, el massís del Canigó i la serra de l'Albera.(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
Els poc més de dos quilòmetres que hem de fer per carretera ens proporcionen imatges de gran bellesa. A la de l'esquerra, el color de les tranquil·les aigües de la cala Culip contrasta amb el de les capritxoses roques del cap de Creus.
El caprici de la mare naturalesa no té límits. Al cap de Creus podem fotografiar desenes de roques disfressades d'animals. O, segons com es miri, desenes d'animals petrificats. Tot dependrà de la perspectiva que escollim!
En un pronunciat revolt a l'esquerra, les marques blanc-i-vermelles del GR11 ens fan abandonar la carretera per seguir, a la dreta, un corriol que ens mena a una ampla pista forestal. A partir d'aquí no tornarem a trepitjar l'asfalt fins arribar al Port de la Selva, que un pal indicador col·locat just davant del mas dels Rabassers de Baix ens situa a catorze quilòmetres d'on ens trobem.
El ruïnós estat del mas dels Rabassers de Dalt (esquerra) dóna pas a un paisatge farcit de barraques, murs i terrasses de pedra seca (dreta).
La serra de Rodes, amb el monestir de Sant Pere emergint en la seva vessant nord, apareix continuament en el nostre horitzó. Cap allà ens dirigim.
Poc després del rec de s'Arenassa, alguns mapes dibuixen el recorregut del GR passant per cala Taballera. Actualment, aquest no és el recorregut marcat sobre el terreny, així que si voleu visitar aquesta cala haureu d'estar atents i seguir les indicacions pertinents.Com podeu observar en el mapa de la dreta, nosaltres seguim l'actual traçat del GR fins arribar a l'ermita de Sant Baldiri de Taballera. Pel camí ens creuem amb uns quants caçadors que ens tranquil·litzen en dir-nos que la resta d'integrants de la batuda són sabedors de la nostra presència. El que no els diem nosaltres a ells és que fa pocs minuts hem vist un cabirol, fugint esperitat pel so dels trets, a l'altre costat del barranc.
Després d'un petit mos al costat del Mas Paltré, arribem a l'ermita de Sant Baldiri de Taballera. 
Aquest mapa del 1690, obra del geògraf Giacomo Cantelli da Vignola, apareix en un magnífic panell informatiu situat davant mateix de l'ermita.
Pocs minuts abans d'arribar al Port de la Selva, la visió del punt més alt de la península del cap de Creus (esquerra), el Pení (606m), ens evoca un dels volcans més perillosos que vam veure en el nostre viatge a Islàndia, el Hekla.
No pel fet d'estar habituats al paisatge empordanès, hem deixat de sorprendre'ns en contemplar les abandonades terrasses de pedra seca (dreta) construïdes, en temps passats, en els vessants de les muntanyes.
Arribem al Port de la Selva a través d'aquesta pista amb magnífiques vistes a les Alberes. Cala Tamariua, a la dreta del centre de la imatge, ens dóna la benvinguda a la població.
Arribem al Port de la Selva a través d'aquesta pista amb magnífiques vistes a les Alberes. Cala Tamariua, a la dreta del centre de la imatge, ens dóna la benvinguda a la població. 
Poques vegades se'ns presenta el Port de la Selva des d'aquesta perspectiva. Ens endinsem al bonic poble alt-empordanès a través dels estrets carrers del voltant de l'església de Santa Maria de les Neus.
Al Port de la Selva t'ho posen realment fàcil per tal que t'enduguis cap a casa una bona fotografia del teu pas pel poble.
Després d'uns minuts de descans davant de la platja de la Ribera, continuem el nostre camí, ara seguint la carretera, cap a la Selva de Mar, on iniciarem l'ascens fins al monestir de Sant Pere de Rodes. (El GR11 enllaça el Port de la Selva amb Sant Pere de Rodes pel serrat de la Guerra, sense passar per la Selva de Mar. La pujada és més suau però comporta haver d'anar creuant la carretera al monestir una vegada i una altra).
De pobles com La Selva de Mar en queden pocs. Si ho voleu comprovar no heu de fer més que deixar-vos-hi caure. A la fotografia, presa just abans d'arribar a l'església de Sant Sebastià, podem observar-hi el poble amb l'església de Sant Esteve en primer terme i el Port de la Selva al fons.
Per agafar el corriol que s'enfila muntanya amunt fins al monestir de Sant Pere de Rodes, travessem tot el poble i creuem la riera de la Selva seguint la direcció que ens indica una senyal vertical. Poc després de sobrepassar l'església de Sant Sebastià i el cementiri adjunt, comencem a remuntar l'avui sec rec de Gatiens (imatge de la dreta). Quan arribem als 230 metres d'altitud, el camí comença un seguit de llaçades entre vegetació baixa, que en pocs minuts ens deixa davant d'un aparcament (475m) amb el monestir a la vista, i ja a tocar.
Aquestes esplèndides vistes del monestir de Sant Pere de Rodes ens acompanyen en el dinar d'avui.
Sobrevolant la serra de Rodes.
La silueta del castell de Sant Salvador de Verdera es retalla al cim de la serra del mateix nom, la serra de Verdera.
El monestir (500m) i el castell (670m) els uneix un empinat corriol que aconsellem seguir per obtenir unes inmillorables vistes (si el temps acompanya) de tota la plana de l'Empordà, de l'extensa península del cap de Creus i dels cims més orientals del Pirineu.
(Ruta recomenada: travessa de Vilajuïga a Roses per la serra de Rodes).
De pobles com La Selva de Mar en queden pocs. Si ho voleu comprovar no heu de fer més que deixar-vos-hi caure. A la fotografia, presa just abans d'arribar a l'església de Sant Sebastià, podem observar-hi el poble amb l'església de Sant Esteve en primer terme i el Port de la Selva al fons.
Per agafar el corriol que s'enfila muntanya amunt fins al monestir de Sant Pere de Rodes, travessem tot el poble i creuem la riera de la Selva seguint la direcció que ens indica una senyal vertical. Poc després de sobrepassar l'església de Sant Sebastià i el cementiri adjunt, comencem a remuntar l'avui sec rec de Gatiens (imatge de la dreta). Quan arribem als 230 metres d'altitud, el camí comença un seguit de llaçades entre vegetació baixa, que en pocs minuts ens deixa davant d'un aparcament (475m) amb el monestir a la vista, i ja a tocar.
Aquestes esplèndides vistes del monestir de Sant Pere de Rodes ens acompanyen en el dinar d'avui.
Sobrevolant la serra de Rodes.La silueta del castell de Sant Salvador de Verdera es retalla al cim de la serra del mateix nom, la serra de Verdera.
El monestir (500m) i el castell (670m) els uneix un empinat corriol que aconsellem seguir per obtenir unes inmillorables vistes (si el temps acompanya) de tota la plana de l'Empordà, de l'extensa península del cap de Creus i dels cims més orientals del Pirineu.(Ruta recomenada: travessa de Vilajuïga a Roses per la serra de Rodes).
Fi del primer dia de travessa. La calitja no ens deixa apreciar prou bé el punt d'inici de la nostra aventura, la punta més oriental del cap de Creus. D'allà a aquí, vint-i-un quilòmetres. Encara ens en queden uns quants per endevant. Sense presses!
Aquí podeu descarregar el track de la primera etapa de la Travessa.
Aquí podeu descarregar el track de la primera etapa de la Travessa.
Perfil de l'etapa, amb una distància de 20'54 quilòmetres i un desnivell acumulat de 1.744 metres.
* Cartografia utilitzada:
- Alt Empordà. Mapa comarcal de Catalunya. 1:50.000. ICC.
- Cap de Creus - Parc Natural. 1:25.000. Editorial Alpina.
- Aiguamolls de l'Empordà - Cap de Creus. Els mapes dels Parcs Naturals de Catalunya. 1:30.000. ICC.
- Alt Empordà. Mapa comarcal de Catalunya. 1:50.000. ICC.
- Cap de Creus - Parc Natural. 1:25.000. Editorial Alpina.
- Aiguamolls de l'Empordà - Cap de Creus. Els mapes dels Parcs Naturals de Catalunya. 1:30.000. ICC.
