dilluns, 9 de juliol del 2012

Dia 14: Del refugi de les Bésines a l'Ospitalet (7km)


Avui el dia s'ha despertat molt abans que nosaltres. Tot i que nosaltres som d'aquells que en les primeres passes ens agrada sorprendre la muntanya encara somorta, avui ens hem permès un petit luxe: llevar-nos més tard que altres dies. I és que avui no tenim cap mena de pressa! El pla del dia és senzill: anar baixant tranquil·lament la vall de les Bésines fins arribar a la petita població fronterera de l'Ospitalet, on un tren ens portarà de nou a Enveitg (on hi ha el càmping que ens serveix de camp base durant aquests tres dies de Travessa).

Després d'un novament irrisori esmorzar al refugi de les Bésines (descompte amb llicència FEEC), comencem la catorzena etapa de la Travessa, de ben segur la més curta de totes les que hem completat fins al dia d'avui. I és que l'alta vall del riu Arieja, on s'assenta l'Ospitalet, és un punt ideal on deixar aparcada la Travessa uns quants mesos. La línia ferroviària que hi passa permet a l'excursionista una sortida fàcil cap a Tolosa o Puigcerdà.

8:25. Per indicacions del guarda, no fem cas del camí que s'enfila muntanya amunt darrera del refugi (es tracta del GR10 que continua en direcció a la població de Merenç passant per la portella de les Bésines) i baixem pel mateix corriol que ahir vam remuntar al finalitzar l'etapa. De seguida arribem al camí que ressegueix tota la vall (el Camí dels Bons Homes, GR107). Ara ens toca continuar per la dreta en direcció a l'estany de les Bésines.

Mollera a prop de l'estany de les Bésines.
8:45. Endavant: cel blau a l'estany de les Bésines. 
Endarrere: reflexos.

9:10. Deixant enrere l'estany i una petita cabana ens endinsem en el bosc per un camí molt ample, pla i molt ben conservat. Fa tota la pinta que el seu bon estat de conservació és degut a la construcció, temps enrere, de la presa de l'estany. Diverses edificacions i uns malaguanyats fonaments abandonats resten encant al paisatge. Quan portem força estona caminant, sempre allunyants del rierol de les Bésines, de sobte les marques ens fan abandonar l'ample camí que venim seguint i agafem un corriol que mica en mica ens fa perdre més desnivell. És en aquests moments quan comencem a creuar-nos amb unes quantes parelles d'excursionistes. Després de sortir del bosc i creuar una petita zona herbosa, la vall del riu Arièja apareix, immensa, als nostres peus.
(Fotografia superior esquerra: Xicoira (Cichorium intybus)).

9:50. Alta vall del riu Arieja en direcció nord.
Només resta un còmode descens envoltats d'arbres.
10:03. L'Ospitalet a la vista. Panoràmica sud-oest.
10:23. D'on venim? On som? Cap on anem?
10:45. Després de creuar diversos torrents i més tard una carretera secundària que s'enfila cap al coll de Pimorent i al Pas de la Casa / Port d'Envalira, arribem a l'Ospitalet.

L'Ospitalet (a tots els cartells l'Hospitalet Près-l'Andorre) és un petit poble de muntanya situat a 1.400 metres sobre el nivell del mar que ens rep amb total i absoluta indiferència. Tot el poble sembla endormiscat. Després de refrescar-nos convenientment a la font d'una bonica plaça i de donar un cop d'ull a diversos cartells informatius amb mapes de rutes de senderisme, ens dirigim cap a l'estació de tren tot prenent bona nota d'un gîte d'etape que ens trobem pel camí. 
Adquirim dos bitllets (8€) cap a Latour-de-Carol - Enveitg en una màquina automàtica instal·lada a la part exterior de l'edifici de l'estació i seiem a l'ombra a esperar que arribi el tren.
Ja tenim tres etapes més al sac (tot i que la d'avui, de només set quilòmetres, val per mitja!). Abandonem momentàniament la Travessa a les portes d'un petit país, Andorra, que desconeixem en gran mesura. Esperem poder retornar ben aviat a l'Ospitalet per endinsar-nos en "el país dels Pirineus" durant uns quants dies i descobrir els bells paratges que amaguen les seves muntanyes. Fins aviat, Andorra!




* Cartografia utilitzada:

- Bourg-Madame - Col de Puiymorens - Pic Carlit (2249OT). 1:25.000. IGN.



...Dia 13: De l'estany de la Bullosa al refugi de les Bésines (19km)






diumenge, 8 de juliol del 2012

Dia 13: De l'estany de la Bullosa al refugi de les Bésines (19km)

L'esmorzar de bufet de l'Auberge du Carlit és el millor de tots els que hem degustat fent la Travessa. Així que a les vuit del matí, amb la panxa ben plena i les motxilles encara més, iniciem amb energies renovades una nova etapa (la tretzena) de la nostra Travessa dels Pirineus. La d'avui es presenta dura, tant per la distància com pel desnivell a superar: des de la Bullosa ens endinsarem a la zona lacustre dels peus del Carlit per superar el gegant de la Cerdanya i baixarem per la seva cara oest cap a l'estany de Lanós, el qual anirem vorejant en direcció a la vall de les Bésines, on es troba el refugi on hem de passar la nit.

Després de creuar la presa de l'estany de la Bullosa (2016m) obtenim aquesta perspectiva dels dos Perics (2810m i 2690m).
8:18. Just al costat de l'enorme edifici de l'hotel Les Bones Hores surt, molt ben senyalitzat, el camí que hem d'agafar. 
El GR10, que també ens permetria arribar al refugi de les Bésines, ressegueix la riba oest de l'estany i evita l'ascens al Carlit.

La zona de llacs del massís del Carlit és un paratge que sembla haver estat arrencat d'algun país escandinau i col·locat en aquest indret dels Pirineus fruit d'un error o bé per atzar. Sigui com sigui, es tracta d'un lloc d'una bellesa incomparable, amb una desena llarga de llacs que esquitxen els peus del Carlit i amb extensos boscos de coníferes que ens recorden més aviat a paisatges boreals.
És possible visitar tots els llacs del conjunt a través d'un itinerari perfectament senyalitzat en forma de vuit. Nosaltres seguirem la part sud del recorregut dirigint les nostres passes entre els estanys del Viver, Negre, de la Comassa i Sec.

Estany del Viver.
9:00. Arribant a l'estany de la Comassa el Carlit ja es veu més a prop.

Passats aquests quatre llacs iniciem una suau pujada que ens porta fins al petit estany de Vallell (2224m). Aquí continuem pel camí de l'esquerra, remuntant una forta pendent que es fa més còmode gràcies a les continues aturades per apreciar la bellesa dels estanys Llong i Llat (imatge de l'esquerra), que s'estenen al sud. Finalment, arribant al costat de l'estany de Sobirans (2340m), aixequem la vista i els nostres ulls es petrifiquen davant el colós que s'aixeca per damunt dels nostres caps. El Carlit ens mostra tota la seva fortalesa. Davant d'això a nosaltres només ens queda seure i endrapar alguna cosa de dins les motxilles. Cal agafar forces per arribar dalt!

10:00. Comença l'acció.
A mesura que anem pujant la perspectiva sobre els llacs va augmentant.
10:35. A 2620 metres d'altura trobem un petit llac fruit del desgel. Ens aturaríem a gaudir-lo una estona, però el fred aire que bufa ens empeny a seguir pujant.
11:10. Entre el petit llac i el cim hi ha la part més complicada de l'ascens al Carlit. Primer superant diversos esperons  amb l'ajuda de les dues mans i després pujant per una dreta però curta tartera que condueix a un petit coll a escassos metres del cim.
11:20. Des del collet podem veure el nostre proper destí: l'estany de Lanós.
11:25. Cim del Carlit (2921m).
Un extens mar de núvols cobreix les terres baixes de l'Arieja i l'Aude.
En primer terme podem apreciar el collet que separa el cim principal del secundari.
Panoràmica est: en primer terme els estanys del Carlit, en segon terme la Bullosa i com a teló de fons la Serra de Madres a l'esquerra i els Pirineus orientals, des del Canigó fins al Puigmal, a la dreta.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

12:15. Després de gairebé una hora gaudint del merescut premi d'haver assolit el cim del Carlit, toca tornar a la feina. I de feina, no en tenim pas poca! De moment la que ens preocupa (o millor dit: ocupa) és baixar d'aquí dalt cap a l'estany de Lanós, un camí totalment desconegut per nosaltres.
Retornem al collet i, pel vessant oest, comencem un descens força còmode per un camí perfectament fressat. Però l'alegria no dura massa: de sobte el camí comença a inclinar-se i a perdre desnivell ràpidament, i ens veiem, de cop i volta, baixant per una tartera de vertigen en direcció al petit i rodó estany dels Forats (imatge superior). Pel camí ens anem creuant amb diversos petits grups d'excursionistes que anhelen arribar immediatament al cim, i és que la duresa d'aquesta ruta d'ascens i la forta calor d'aquesta hora del dia formen un còctel explosiu difícil de digerir. Els animem a continuar endavant (això sí, sense donar-los falses esperances) i quan es troben el suficientment lluny de nosaltres comentem entre nosaltres que no els hi canviaríem pas el lloc!

13:05. Estany dels Forats (2457m), després d'un vertiginós descens de 400 metres de desnivell.
El camí que baixa fins a l'estany de Lanós voreja diversos rierols i ens regala unes bones vistes cap a  les serres del Puig de Font Viva (2673m), del Puig de Coma d'Or (2826m) i del Puig Pedrós (2842m).
14:00. Una vegada hem enllaçat amb el GR7-GR107 procedent de Portè i Pimorent, ens acostem a una balconada davant mateix de l'estany de Lanós (2213m) per dinar i descansar uns minuts.
15:30. Al voltant de l'estany hem d'anar travessant diversos rierols que ens surten al pas.

15:40. Després d'un puja i baixa constant, tot vorejant a certa distància la riba est de l'estany, arribem a la cabana de Rouzet, indret on conflueixen tres camins: el que nosaltres venim seguint, el que prové de l'estany de la Bullosa i el que nosaltres seguirem en direcció nord-oest cap al coll de Coma d'Anyell.
Poc després el camí es bifurca i deixem a la nostra dreta el GR7 que puja cap a la portella d'Orlú en direcció al refugi d'en Beys. De seguida arribem a l'estany de Lanoset, punt on ens refresquem una estona i iniciem l'ascens al coll.

16:00. L'estany de Lanoset i el coll de Coma d'Anyell.
Panoràmica de l'entorn de l'estany de Lanós amb el massís del Carlit al fons.
17:20. A través d'una petita gelera arribem al coll (2470m).
Comencem el darrer tram de la jornada d'avui: el descens per la zona alta de la preciosa vall de les Bésines.
Recorrem indrets de gran bellesa com el de la zona lacustre dels Clots de les Bacivelles.
18:15. Anem baixant per la vall fins arribar a les boires que vèiem des de dalt del coll.
Val molt la pena girar la vista enrere per poder admirar la gran bellesa d'aquest racó amagat dels Pirineus.

18:45. Quan el descens des del coll se'ns està fent massa llarg, un cartell ens indica el corriol que puja muntanya amunt i que ens deixa en pocs minuts davant del refugi de les Bésines. I també, sorprenentment, davant d'un ase que arrossega un pal penjant d'una cadena!
El guarda del refugi ens rep cordialment i, en un perfecte català afrancesat, ens explica que el pal de l'ase és per limitar els moviments de l'animal i que no marxi vall enllà. De seguida ens pren les dades i ens anuncia que en menys de vint minuts serveix el sopar. Després de gairebé onze hores de marxa encara ens toca anar amb presses per poder-nos dutxar (amb aigua freda) abans de fer acte de presència al menjador.
No som masses els excursionistes que fem nit avui al refugi, una vintena a tot estirar. Gaudim d'un bon sopar (sopa, puré de patata, estofat de no sabem ben bé què, formatge i una mena de natilles de xocolata) i després de fer un te sortim una estona a la terrassa a admirar l'espectacle que ens ofereix la vesprada. Inoblidable.
(Fotografia superior dreta: Orquídia tacada (dactylorhiza maculata)).

Refugi de les Bésines (2104m).
Capvespre de boires a la vall de les Bésines.






* Cartografia utilitzada:

- Font-Romeu - Capcir (2249ET). 1:25.000. IGN.

- Bourg-Madame - Col de Puiymorens - Pic Carlit (2249OT). 1:25.000. IGN.



...Dia 12: De Montlluís a l'estany de la Bullosa (17km)





dissabte, 7 de juliol del 2012

Dia 12: De Montlluís a l'estany de la Bullosa (17km)

Montlluís, hora de dinar. El 20 d'agost de l'any passat ens trobàvem en aquest mateix lloc però amb unes intencions totalment oposades a les d'avui. Llavors esperàvem el bus que ens havia de tornar a casa després de sis dies caminant pels cims i valls del Pirineu oriental de Catalunya. Avui no esperem res, avui reprenem el nostre projecte, avui iniciem un recorregut de tres dies que ens ha de permetre travessar el massís del Carlit unint les poblacions de Montlluís (comarca de l'Alta Cerdanya) i l'Ospitalet (departament de l'Arieja), quedant-nos a les portes d'un petit país anomenat Andorra. Fa gairebé un any tot era calor i cansament, avui tot és energia i il·lusió.
_____________________________________________________________________

La logística per tres dies més de Travessa

Camp base: Càmping Robinson, a la població d'Enveitg (Alta Cerdanya). A 8'3 km de Puigcerdà, a 27'5 km de Montlluís i a 19'3 km de l'Ospitalet. 14€ per deixar la furgoneta dues nits i 18'44€ per passar-hi una nit (dues persones). Piscina i Wi-Fi gratuït.

Aproximació a Montlluís des d'Enveitg: 50 minuts amb un bus de la línia 260 (via Bourg-Madame) del Conseil Général (línies i horaris AQUÍ). Segueix vigent la tarifa d'1€ per bitllet!

Retorn a Enveitg des de l'Ospitalet: 25 minuts amb tren  (estacions i horaris AQUÍ). 4€ cada bitllet, que cal comprar a les màquines de l'estació de L'Hospitalet-près-l'Andorre. El destí és l'estació de Latour-de-Carol - Enveitg, a 700 metres del Càmping Robinson.
_____________________________________________________________________

13:50. Entrem a la vila fortificada de Montlluís.
15:00. Després de dinar en el restaurant més econòmic del poble, comencem la dotzena etapa de la nostra Travessa. La ciutadella de Montlluís, una de les dotze fortificacions de Vauban que hi ha a França i que són Patrimoni Mundial de l'UNESCO, és testimoni de les nostres primeres passes.

L'objectiu d'aquesta tarda és arribar a l'estany de la Bullosa, on hem reservat allotjament a l'Auberge du Carlit. Així doncs, ràpidament deixem enrere el paisatge urbanitzat de la capital de l'Alta Cerdanya i comencem a remuntar el curs de les aigües del Tet. Envoltats per una vegetació molt exuberant, que de tant en tant ens deixa veure el riu, anem seguint diversos cartells que indiquen el camí per arribar al Pla de Barrès. Un petit túnel ens permet creuar la carretera D118 sense haver-nos de preocupar del seu incessant trànsit i, minuts després, a l'alçada d'una deixalleria, el soroll d'una presumpta serp fa preocupar la Sílvia i ens veiem obligats a fer una petita volta per poder continuar endavant. Tant de bo tots els problemes a muntanya fossin aquests!

15:50. Arribem sense més dificultats a la preciosa zona de càmping del Pla de Barrès. A partir d'aquest punt ens endinsarem en l'immens bosc comunal de Bolquera, on el mapa i l'altímetre ens seran de gran ajuda per arribar al Pla dels Avellans, uns cinc quilòmetres Tet amunt.
Anem caminant tranquil·lament per una ampla pista d'on surten i arriben diferents itineraris expressament pensats per realitzar amb raquetes de neu. Però avui, ni raquetes ni neu; tan sols un sol que espanta!
Arribats a una nova pista que talla la que veníem seguint fins ara, girem a la dreta per tornar-ho a fer a la següent bifurcació. Més avall, just abans d'arribar a creuar el Tet, agafem a l'esquerra un ample camí que ens conduirà, seguint la remor del riu des de ben a prop, fins al Pla dels Avellans.

Pla dels Avellans, amb uns bons prats a disposició dels ramats bovins.

Just abans d'arribar a l'estació inferior del telecadira dels Avellans, que ens anuncia la proximitat de l'estació hivernal de Font-romeu, fem un gir de 180º i enfilem una pista que en deu minuts ens permet enllaçar amb el GR10 provinent de Bolquera i el coll de la Perxa (ruta habitual de la Transpirinenca, al igual que el camí del coll del Pam). Ara només ens cal no perdre de vista les senyals blanc i vermelles per poder arribar a l'Estany de la Pradella.


18:40. Contrallum a l'estany de la Pradella.
A l'estany de la Pradella abandonem el GR10 (que continua directament cap a l'estany de la Bullosa) i escollim un fantàstic recorregut de tres quarts d'hora (marcat amb pintura groga) que encadena tres petits llacs fins a connectar novament amb el GR a escassos cinc-cents metres de la Bullosa.

19:10. Estany Negre.
19:30. Estany Llarg.
19:45. Estany del Recó.

Minuts abans de les vuit del vespre arribem a les portes de l'Auberge du Carlit (15'10€ nit/persona), situat just al costat de l'enorme presa de la Bullosa. L'home que el regenta ens explica, amb resignació, que un grup d'una vintena de francesos no es va presentar ahir i tampoc va trucar per anul·lar la reserva. És per aquest motiu que aquest matí hem pogut fer la reserva abans de sortir del càmping (uns dies abans ni aquest alberg ni el refugi del Club Alpin Français tenien places lliures per avui), estalviant-nos haver de carregar sacs i aïllants per passar la nit al refugi lliure de l'estany de la Pradella. I és que no som pas de carregar massa pes nosaltres! Ni tampoc d'estirar massa l'esquena al terra!

Les habitacions compartides es troben situades en un edifici aïllat a tan sols unes desenes de metres de l'hotel. Disposem d'una habitació amb capacitat per a vuit persones per a nosaltres sols, així que dormirem igual de bé que l'estiu passat a Ulldeter! Ens dutxem, rentem alguna peça de roba i ens apropem a l'estany per sopar a la fresca. La posta de sol no és neta, però una posta a muntanya sempre té un encant especial. Acabem la nit prenent un te al bar abans d'anar a dormir. Toca descansar, demà ens espera un dia molt llarg!

Estany (artificial) de la Bullosa i  massís del Carlit al fons.
El Puig Peric domina des dels seus 2810 metres d'altura tota la zona de la Bullosa.