Si la darrera vegada que vam decidir continuar amb la nostra particular Travessa dels Pirineus (d'això ja fa més de dos mesos, el passat 11 de juny al Pertús) ens hi vam posar dos dies seguits (del Pertús als Banys d'Arles fent nit al refugi de les Salines, etapes E4 i E5), aquesta vegada ens hi posem pel triple: sis dies consecutius!
Pretenem que les nostres cames, amb l'inestimable ajuda del nostre cap, ens portin dels Banys d'Arles a Montlluís. Dit així sembla fàcil, però entre aquestes dues poblacions del Vallespir i l'Alta Cerdanya haurem d'enfrontar-nos a tot un sistema muntanyós amb pics que s'eleven fins a altituds properes als tres mil metres.
Ara ens trobem a 210 metres sobre el nivell del mar, al petit poble dels Banys d'Arles. Darrera nostre, a l'Albera i a les Salines, hem deixat cims que no arriben ni als 1500 metres d'altura. I per davant sabem que el que ens espera és el Pirineu de les postals, un Pirineu en majúscules.
Els Banys d'Arles des del camí que puja cap a Montboló. Al fons s'amaguen les Salines i podem reconèixer fàcilment el Roc de Sant Salvador a la part dreta de la imatge (així el vèiem fa dos mesos baixant de les Salines a prop del coll Cerdà).
El camí dels Banys a Montboló salva un desnivell positiu de gairebé quatre-cents metres i bona part d'ell transcorre per un corriol molt ben cuidat que creua la carretera asfaltada unes quantes vegades. Cartells com aquest de la imatge de la dreta i marques de pintura groga faciliten molt l'orientació.
Aquest camí, tot sigui dit, l'hem iniciat després de xerrar una bona estona amb una noia i un home molt coneixedors de la zona que se'ns han apropat en veure'ns aturats amb el mapa a les mans just després d'haver creuat el pont sobre el riu Tec. Ens han indicat unes escales a l'altra banda de la carretera que puja a Montboló i després d'escoltar unes quantes excel·lències del Canigó hem dirigit les nostres passes cap a elles.
Una hora després d'aquesta conversa hem arribat a Montboló (584m), on una aturada de vint minuts ens ha permès recuperar forces per seguir endavant.
Els gairebé tres quilòmetres que el cartell marca fins al coll de la Reducta (889m) els completem en poc menys d'una hora.
Algun ramat de vaques i les marques de pintura ens acompanyen en aquesta part del camí.
El pes de les motxilles és directament proporcional a la il·lusió de continuar endavant amb la Travessa dels Pirineus.
Entre el coll de la Reducta i el coll de Formentera (hi invertim una hora i 10 minuts) passem per la ruïnosa estació minera de Formentera.
Arribem al coll de Formentera (1133m) a tres quarts d'una (imatge de l'esquerra) i, tot i que el mapa ens indica que cal agafar un camí a l'esquerra de la pista, en no veure cap indicació clara decidim continuar per la pista fins a la torre de Vetera. D'aquesta manera ens aboquem a una monòtona marxa que al cap d'una estona interrompem mitja horeta per dinar.
La pista que venim seguint i el coll de Formentera al fons.
La torre de Vetera (1429m), o el que queda d'ella (imatge de la dreta), ens dóna la benvinguda passades les dues del migdia. Aquesta torre de vigilància, construïda com tota torre en un indret privilegiat, ens oferiria unes vistes fantàstiques de la regió si no fos per la calitja que ho entela tot.
Vint minuts després, sorpresos per la considerable afluència de visitants (la majoria arribats amb mitjans motoritzats), continuem per la pista fent cas al que ens indica el cartell: Gîte de Batère - 3.0km.
La torre de Vetera des del coll de la Descàrrega.
Arribats al coll de la Descàrrega (1393m), on trobem la carretera asfaltada que puja des de Cortsaví, ja només ens queden uns centenars de metres fins al Gîte de Batère. La sisena etapa de la Travessa ja la tenim al sac!
Part de l'antiga residència dels treballadors de les mines de Vetera és, avui dia, un estratègic allotjament per qui, camí del Canigó, necessiti fer-hi nit.
A un quart de quatre de la tarda arribem al Gîte de Batère (dormir: 19€, no accepten llicència FEEC). Tot i que només hem necessitat sis hores per completar l'etapa, estem força cansats. El desnivell positiu acumulat, 1305m, de ben segur que n'és el principal culpable. Ara doncs, a descansar, que el més dur està per arribar!
Exteriors i interiors de l'espai destinat a l'allotjament comunitari del Gîte de Batère. Nosaltres, aquesta nit, hem tingut sort i disposarem de tots els serveis per a nosaltres sols.
Perfil de l'etapa, amb una distància de 15'12 quilòmetres i un desnivell acumulat de 1.366 metres.
* Cartografia utilitzada:
- Céret (2449OT). 1:25.000. IGN.
- Massif de Canigou (2349ET). 1:25.000. IGN.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada