Ahir vam completar la primera de les sis etapes que hem programat per aquesta setmana d'agost. Ara som al Gîte de Batère (1461m), camí del Canigó. Ens llevem una bona estona abans que ho faci el sol i, després d'esmorzar i recollir l'habitació on ens hem allotjat aquesta nit, comencem a caminar seguint fidelment les taques de pintura blanc i vermella del GR10. Les primeres clarors del matí ens acompanyen en les primeres passes del dia i comencen a il·luminar el perfil de les muntanyes que s'alcen modestament, però de forma agresta, entre l'Alt Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir.
L'etapa d'avui no presenta cap dificultat d'orientació. Senzillament no hem de deixar de perseguir contínuament les marques del GR10 fins arribar al refugi de Cortalets. Són uns quinze quilòmetres per camins i corriols molt ben conservats que ens permetran salvar, de manera força còmoda, uns set-cents metres de desnivell positiu.
Després de deixar enrere el bosc que envolta el Gîte de Batère (foto superior) travessem un prat amb l'ajuda d'unes quantes estaques de fusta que indiquen el camí i arribem a una zona on el color ferruginós de les roques evidencia l'antiga explotació minera d'extracció de ferro. És precisament en aquesta zona on el camí es presenta més costerut. Per sort, és un tram molt curt i de seguida arribem al coll de la Cirera (1731m). És un quart de nou del matí, no fa ni quaranta minuts que hem sortit del gîte.
Diuen que el primer bolet és el més difícil de trobar! Doncs ja el tenim!, i sense haver-lo buscat! El pinetell d'aquí al costat és el gran culpable que a partir d'aquest moment el nostre caminar es vegi contínuament interromput per nombroses parades dedicades a la recol·lecció de bolets, especialment rossinyols.
Així doncs, a l'aguait de qualsevol bolet comestible que ens pugui sortir al pas, iniciem un lleuger descens, a través de la pineda, que ens porta fins al refugi lliure de l'Estanyol (1479m).
La frondositat estival ens sorprèn gratament.
La cara nord del Canigó ens regala un aspecte extraordinari.
Refugi de l'Estanyol, a una hora i vint minuts del coll de la Cirera (tot caçant bolets).
El tram comprès entre el refugi de l'Estanyol i el de Pinatell el dediquem també a la recerca micològica. Arriba un moment en què fins i tot trobem a faltar haver portat un petit cistell!
El cartell indicador que trobem a pocs metres del petit i renovat refugi de Pinatell (imatge de la dreta) ens informa que estem a dues hores i vint minuts de finalitzar l'etapa d'avui. Però sabem que tardarem força més. Una dada avala les nostres previsions: el cartell indica dues hores fins a Vetera i nosaltres hem dedicat gairebé quatre hores en fer el mateix recorregut en sentit contrari.
Seguim caminant, mantenint pràcticament sempre la mateixa cota, per l'anomenat Balcó del Canigó. Davant nostre, els núvols semblen de cotó fluix.
Avui, la calitja no ens deixa gaudir plenament de les vistes sobre les comarques del Conflent i el Rosselló.
Després de travessar diferents torrents de la part alta de la vall de Lentillà, on un grapat de vaques fan la seva en un lloc conegut com la Carnisserie (si jo pertanyés a qualsevol raça bovina m'ho pensaria dues vegades abans de posar les quatre potes en aquest lloc), passem per una zona força herbosa i arribem al Ras del Prat Cabrera (1739m). L'hora i el lloc ens conviden a fer una pausa per dinar.
Al Ras del Prat Cabrera coincidim amb la llarguíssima pista que puja cap al refugi de Cortalets des dels petits pobles de Villerac i Estoer. De fet, el GR10 aprofita aquesta concorreguda pista per aproximar-se al refugi, arribant fins al Ras dels Cortalets.
Nosaltres però, optem per arribar al refugi per la (molt ben indicada) variant del GR10, evitant d'aquesta manera les més que probables molèsties que ens provocarien els tot terreny.
El camí alternatiu és molt més exigent que el clàssic. Ja des d'un principi comença a enfilar-se cap amunt (imatge superior) i supera més de 350 metres de desnivell sense donar-nos cap mena de treva. Podríem dir que és aquí on veritablement comença el Canigó! Sort dels quaranta minuts que ens hem regalat per dinar!
L'últim tram fins al refugi, tot i que lluny de la duresa de l'anterior, se'ns fa força feixuc. El temps de marxa i els inacabables puja-i-baixa en són els principals culpables. La terra baixa del Conflent (imatge de la dreta) es deixa veure amb dificultat; el refugi ni això!
Al mig del camí que ens mena cap al refugi de Cortalets ens sorprèn trobar les restes del que sembla un helicòpter estavellat ja fa uns quants anys.
(Actualitzat a 8 d'agost de 2014: a l'hemeroteca de La Vanguardia sabem què va passar al Canigó l'octubre del 1961).
(Actualitzat a 8 d'agost de 2014: a l'hemeroteca de La Vanguardia sabem què va passar al Canigó l'octubre del 1961).
A dos quarts menys cinc minuts de quatre, gairebé dues hores després d'haver dinat al Ras de Prat Cabrera, arribem al refugi de Cortalets (2150m).
El primer que fem és celebrar, a l'animada terrassa del refugi, haver finalitzat, després de set hores i cinquanta minuts, la setena etapa de la Travessa: la Sílvia amb una cervesa, fet que convertirà a partir d'ara en un ritual en acabar cada jornada, i jo amb una cola.
Ja tenim dues etapes al sac. Ens en queden quatre. Dedicarem la tarda d'avui a descansar i relaxar-nos per poder afrontar-les amb el màxim de garanties possible. A més a més, sembla que la sort ens acompanya: gaudirem d'una habitació doble per a nosaltres sols! Un dia més sense haver d'utilitzar taps! Quin luxe de refugi!
Ep!, que no ens havíem oblidat d'ells! Moltíssimes gràcies al cuiner del refugi de Cortalets!
L'emblemàtic Canigó ens observa des dels seus 2784 metres d'altura.
El sol es pon i la lluna s'eleva pel cel del Rosselló.
Perfil de l'etapa, amb una distància de 14'91 quilòmetres i un desnivell acumulat de 2.193 metres.
* Cartografia utilitzada:
- Massif de Canigou (2349ET). 1:25.000. IGN.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada