dijous, 18 d’agost del 2011

Dia 9: Del refugi de Mariailles al refugi d'Ulldeter (28km)


7:05. Ben d'hora comencem la novena etapa (quarta d'aquesta setmana) de la Travessa. I és que avui toca una etapa de les llargues, ens esperen gairebé trenta quilòmetres de camí per davant. Deixem el Canigó a la nostra esquena i ens aproximem als peus d'un altre cim mític del Pirineu català: el cim de Bastiments. Avui caminarem per uns indrets totalment desconeguts per nosaltres, el millor al·licient per afrontar una jornada que preveiem molt dura.

El refugi de Mariailles (mitja pensió: 37'20€, no accepten llicència FEEC), on hem dormit la mar de bé i on hem sopat encara millor (l'esmorzar, com en tot refugi francès, irrisori).
Al fons de la vall, un mar de núvols format pel fenòmen d'inversió tèrmica.


Deixem la pista que davalla cap a Vernet a la dreta i el camí que enfila cap al cim del Canigó a l'esquerra, i seguim, tot recte i fent cas dels indicadors, cap a Pla Guillem.
L'ampla pista va guanyant alçada molt moderadament tot resseguint la vall del riu de la Llipodera (afluent del Cadí).
Per arribar a la Collada de la Roqueta prenem un corriol que s'enfila muntanya amunt sense manies i que ens permet retallar uns quants revolts i guanyar un xic de temps.

Vall del riu de la Llipodera i Pla Guillem al fons.

8:20. La Collada de la Roqueta (2083m) és un bon mirador des d'on observar els punts per on transitarem les properes hores.


8:50. Un corriol que prenem a la collada ens porta a través d'un petit bosc fins als sorprenents prats de Pla Guillem. Aquest extens i desolat altiplà situat a la ratlla dels 2300 metres d'altura separa les comarques del Vallespir i del Conflent.
Tot i que els traçats del GR10 i del GR11 són lluny d'on ens trobem (el 10 es dirigeix cap als poblets de Pi i Mentet, i l'11 uneix Molló amb Setcases) no deixem d'observar marques blanc i vermelles arreu.

Deixem el refugi de Pla Guillem a mà esquerra i caminem (camp a través) en direcció sud tot buscant, de nou, l'ampla pista que hem abandonat a la Collada de la Roqueta.

Des d'aquí podem observar part del recorregut de la pista que hem de seguir, la part superior del Costabona i, encara en la llunyania, el Bastiments.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).


Deixant el Roc dels Lladres a la dreta, topem, gairebé sense voler-ho, amb un jove pastor que vigila un gran ramat d'ovelles (imatge de l'esquerra) acompanyat del seu fidel gos d'atura. Seu al costat d'una petita surgència d'aigua tot llegint un llibre. El gos remena la cua al voltant nostre. Després d'un curt intercanvi de paraules seguim caminant fins enllaçar amb la pista.

9:20. 10 minuts de pista ens condueixen fins a la Collada del Vent, on un cartell indica les hores de marxa a diferents destins (situa Mariailles a 2h, nosatres portem 2h15m, això sí: de pujada!).
Seguim per la deteriorada pista deixant enrere petits colls i gaudint d'unes vistes excel·lents sobre les valls del vessant nord del Pirineu.

La població de Pi de Conflent al fons de la vall (1023m), però per sobre del mar de núvols.

10:00. A la Collada de les Roques Blanques (2252m) hi fem el primer descans i avituallament del dia. Mitja horeta acompanyats d'aquests preciosos cavalls.

10:30. Deixem la collada (important pas ramader entre els dos vessants d'aquesta zona del Pirineu en època de transhumància) creuant la pista que comunica Prats de Molló amb Pi i Mentet, i seguim les marques groc i vermelles que ens han de conduir fins a la Portella de Rojà.

El camí, que voreja els caires dentats de les Esquerdes de Rojà pel seu vessant nord, ens deixa anar contemplant, tot caminant, els boscos de les reserves naturals de Pi i Mentet, que s'estenen a la nostra dreta. No gaire lluny de nosaltres, un tractor intenta rescatar un cotxe que pastura enmig del rocam (imatge de la dreta). Mentrestant, el Costabona va treient el cap a poc a poc.

10:45. El Costabona darrere les Esquerdes de Rojà, i la boscúria de les reserves naturals de Pi i Mentet.

11:30. El Canigó vigila el camí que avui anem trepitjant.

El Costabona.


12:15. Una forta pujada entre grans blocs de pedra blanca ens porta fins la Portella de Rojà (imatge de l'esquerra), on un petit refugi metàl·lic ens servirà per deixar-hi guardades les motxilles mentre intentem fer el cim del Costabona.
Abans de posar-nos per feina, ens regalem mitja horeta de descans que aprofitem per menjar alguna cosa i xerrar amb una dona francesa que també té ganes de conversa. Sembla una bona coneixedora de la zona, camina sola i ens explica que tot baixant intentarà collir uns quants ceps per fer-se un bon sopar! Abans d'acomiadar-nos ens anima a fer un puja i baixa al Costabona, diu que ens portarà poca estona sense el pes de les motxilles. Jo no n'estic del tot convençut, però la Sílvia està molt animada i en uns minuts ja estem en marxa.

Aquest curiós artefacte es troba a deu minuts de la Portella de Rojà en direcció al Costabona. És l'Orgue del Vent. I no en sabem res més!

Ens trobem a la capçalera del Tec, un riu que vertebra la comarca del Vallespir i que vam travessar dilluns passat a l'iniciar la sisena etapa de la Travessa als Banys d'Arles.

12:05. Al Coll de Pal (2319m) obtenim unes bones vistes de les Esquerdes de Rojà, per on caminàvem fa una estona, i dels paratges de la reserva natural de Prats de Molló.
Poc després, unes paraules gravades en una pedra ens alerten que creuem el meridià de París, més conegut com a meridià verd, la mesura del qual va servir de base per definir la unitat del metre.


Al Coll de Pal iniciem la plàcida pujada final al Costabona, un cim que s'alça isolat entre les valls del Ter (Ripollès) i el Tec (Vallespir), i que té una vista circular amplíssima. Es tracta de l'últim cim de la carena pirinenca que sobrepassa els 1700 metres fins arribar al mar Mediterrani. Una situació privilegiada.

13:30. Finalment arribem al cim del Costabona (2465m), cinquanta minuts després d'haver abandonat les motxilles al refugi de la Portella de Rojà. Quin plaer poder caminar una estona sense cap mena de pressió a l'esquena! I quina il·lusió haver conquerit de nou un cim per primera vegada!

El Costabona ofereix unes fantàstiques vistes fins al mar en dies clars. Avui no és el cas, i ens conformem amb la contemplació de tot allò que hi ha fins on arriben els nostres ulls.
El massís del Canigó es presenta imponent al nord-est.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

Al nord-oest, direcció que hem de seguir nosaltres, podem observar la coma del Tec en primer terme, amb el cim pla de Roca Colom al seu extrem, i els pics del circ d'Ulldeter, on destaquen el Bastiments i el Gra de Fajol.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

Després d'un matí en que la sol·litud ha estat la nostra millor companya de viatge, ens resulta agradable trobar un bon grup de gent al cim del Costabona. Hi ha dues noies que no deixen d'observar en totes direccions amb l'ajuda d'uns binocles. Segons després que una d'elles remeni uns petits excrements que troba al terra, la Sílvia li pregunta si treballen d'agents forestals. Doncs no, són veterinàries i estan buscant cabirols per la zona. Les informem que no n'hem vist cap exemplar en els quatre dies que portem de marxa i, a canvi, una d'elles ens fa unes quantes fotografies que testimonien que hem fet cim. I per si pogués quedar algun dubte, fotografio el vèrtex geodèsic que l'ICC hi té instal·lat, el número 293076005 (que no coincideix amb el número que apareix al seus propis mapes: 293076001).

14:20. Arribem de nou a la Portella de Rojà (imatge de la dreta), on recuperem les motxilles per treure'n el menjar que ens farà de dinar. El sol crema tant que decidim seure damunt d'unes pedres a l'ombra del refugi (l'interior del refugi no és prou elegant).
14:50. Com que el lloc no brilla per la seva comoditat i, a més a més, encara ens queda un bon tros fins al refugi d'Ulldeter, decidim partir just quan acabem de dinar i uns quants voltors fan acte de presència (imatge inferior).


La vall de Tec entre la Portella de Rojà i el Costabona.

Deixant el Roc de la Mort de l'Escolà (2463m) a la nostra dreta, ens endinsem en el Plans de Campmagre (a la imatge).

15:25. Deixant Roca Colom (2507m) a la nostra esquerra arribem a la Portella del Callau, des d'on obtenim una fantàstica vista del circ de Concròs cap al sud.

D'esquerra a dreta: Gra de Fajol, Bastiments i Pic de la Dona.

16:15. Creuant el Pla de Coma Ermada arribem a la Portella de Morens (2382m), entrada natural al circ d'Ulldeter.
El Gra de Fajol (2712m) i el Bastiments (2883m), imponents guardians del Coll de la Marrana (2529m), ens donen la benvinguda.

El circ d'Ulldeter (o de Morens) és un clar exemple de com l'ésser humà pot arribar a degradar l'entorn. Durant més de trenta-cinc anys, les instal·lacions i pistes de l'estació d'esquí de Vallter 2000 han anat transformant de manera evident el paisatge de la capçalera del riu Ter. Ara, a l'estiu, encara es veu més clar: els boscos han esdevingut pedaços verds entre les desenes de línies marrons (a l'hivern d'un blanc immaculat) que es precipiten cap a l'edifici de serveis de l'estació.

16:45. Quinze minuts després d'haver ignorat el camí que puja cap a la Portella de Mentet arribem a les instal·lacions de l'estació d'esquí. Ara cal que seguim l'asfalt de la carretera que baixa cap a Setcases fins arribar al corriol que puja al refugi d'Ulldeter i que enllaça amb el GR11.


17:20. El tram final fins arribar al refugi, tot i ser molt curt, se'ns fa etern! Estem pagant el cansament acumulat al llarg de més deu hores de marxa. Finalment però, després de creuar el Ter per una passarel·la, arribem al punt final de l'etapa d'avui, el refugi d'Ulldeter (2220m).

El primer que fem és lliurar-nos del pes de les motxilles, seure davant del refugi i reposar. Ens descalcem i ens prenem una clara per revitalitzar-nos. La noia del refugi ens explica que tenen problemes amb el subministrament d'aigua, però que els estan intentant solucionar en el punt de captació situat muntanya amunt. Nosaltres, ara, no volem pensar-hi massa en això. Estem massa cansats.

Al cap d'una estona arriben en Guillem, que és el guarda, i un altre noi. Porten bones notícies, han pogut solucionar el problema i el refugi torna a tenir subministrament d'aigua.

Després de parlar una bona estona amb en Guillem, anem a dutxar-nos. Tot seguit gaudim d'un sopar increïble (que n'aprenguin els francesos!) acompanyats dels altres dos usuaris del refugi, un parell de simpàtics escocesos que travessen els Pirineus en sentit contrari al nostre. Acabem la nit brindant amb una deliciosa ratafia (del refugi) i un bon whisky escocès (traginat pels escocesos!). Bebem amb moderació, que demà també toca caminar!








Perfil de l'etapa, amb una distància de 27'9 quilòmetres i un desnivell acumulat de 3.111 metres.

* Cartografia utilitzada:

- Massif de Canigou (2349ET). 1:25.000. IGN.

- Puigmal - Vall de Núria - Ulldeter. 1:25.000. Editorial Alpina.







2 comentaris:

  1. Hola, Una part d'aquesta etapa ens anirà molt bé per preparar la nostra. Acabem d'arribar a Coll d'Ares i la propera segurament serà Coll d'Ares - Costabona - Roc Blanc - Vallter 2000. Per tant, el troç des del Costabona fins a UlldeTer el mirarem en lupa. Gràcies.

    ResponElimina
  2. Hola, quería aportar un pequeño grano de arena a una de vuestras fotos, concretamente a la que tituláis L'Orgue del Vent. Por desgracia, muchos de estos monumentos siempre son conmemorativos de algún hecho luctuoso y este no lo es menos.
    Cuando yo tenía 15 años (y ahora voy a hacer 49) estudiaba en la Escuela Técnica del Clot y en diciembre de 1978, para abreviar, un profesor y dos alumnos de ese centro, que por aquél entonces tenían mi edad y que volvían del Canigó, murieron congelados en ese punto donde ahora se levanta l'Orgue. Parece ser, por cómo los encontraron, que el profesor sí que tenía fuerzas para seguir, pero los alumnos no, y él se quedó con ellos.
    El monumento hace sonidos cuando hay viento fuerte o ventisca y quizás gracias a ellos pueda guiar a quien no pueda orientarse bien en uno de esos terribles dias de ventisca o Torb. La idea es muy loable... ojalá el monumento pueda ayudar a alguien...

    http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1978/12/03/pagina-35/33746824/pdf.html

    Es una pequeña reseña del diario "La Vanguardia" del dia 3 de diciembre de 1978.

    Saludos

    Germán


    ResponElimina