dissabte, 4 de desembre del 2010

Dia 2: Del monestir de Sant Pere de Rodes al coll de Banyuls (24 km)

En el darrer número de la revista Alberes, l'articulista Josep M. Dacosta cita una frase del reconegut geògraf Pau Vila: "la geografia es fa amb els peus". Nosaltres, pels camins dels Pirineus, no fem res més que intentar aplicar la recomanació de Vila: caminar per conèixer el país.
D'altra banda, hem de confessar que ens ha causat una grata sorpresa que Josep M. Dacosta hagi escollit aquesta cita per farcir un article dedicat a una ruta que convida a caminar des de la platja de Garbet fins al cim del Puig d'Esquers. Sorpresa que s'ha vist augmentada quan hem parat atenció al camí escollit per la tornada: el de Molinàs. I tot plegat, perquè?, us deveu preguntar. Doncs perquè l'etapa que presentem avui ens ha permès conèixer aquest mateix bocí de país que Dacosta retrata en el seu article. Hem començat a caminar per les Alberes, i hem començat a conèixer-les.


Pocs minuts abans de dos quarts de deu del matí, en un dia que es preveu radiant tot i el fred que fa en aquestes primeres hores del matí, comencem a caminar on ho vam deixar fa exactament una setmana, a l'aparcament de Sant Pere de Rodes, just a sota de l'església de Santa Helena.



No tardem massa en obtenir les primeres panoràmiques dels cims més alts de la part oriental dels Pirineus (del Puigmal al Canigó).

Després de poc més de cinc-cents metres seguint l'asfalt trobem la cruïlla de camins de dos GR, l'11 (que venim seguint) i una variant del 92, el sender del Mediterrani. Nosaltres agafem el camí que davalla cap a Llançà passant pel Coll del Perer. A la nostra esquerra, les ruïnes del Mas de la Pallera gaudeixen d'unes vistes privilegiades de l'enfarinat Puig Neulós, sostre de les Alberes que intentarem assolir en el transcurs de la propera etapa.

Les basses glaçades que anem trobant pel camí són un clar indicador de les baixes temperatures a les que hem arribat aquesta nit.

I la neu que cobreix els cims del Pirineu axial dóna fe de la intensitat de les darreres nevades que han afectat el nord del país.


Les primeres passes d'avui ens permeten observar detingudament el camí que ens queda per davant. A la foto inferior, el Puig d'Esquers sobresurt en segon terme, amb la serra de l'Albera com a teló de fons.


El camí fins a Llançà no té pèrdua possible. Només cal anar seguint les marques blanc-i-vermelles del GR i les indicacions verticals de la xarxa de senders Itinerànnia, com el que trobem al coll del Perer (356m).
És precisament des d'aquest coll que podem veure clarament la Vall de Santa Creu, un petit poble del municipi del Port de la Selva. A la imatge de l'esquerra, amb un pèl de paciència, hi podem descobrir també el monestir de Sant Pere de Rodes, el castell de Sant Salvador de Verdera i el cim del Pení (cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

Des del coll del Perer ja veiem la població de Llançà als nostres peus (ens queden 3km per arribar-hi). Al nord del poble hi endevinem clarament la punta de Cap Ras, i a l'oest el Puig d'Esquers.

La baixada del coll del Perer és bastant forta. Després de perdre força altitud ràpidament, acabem caminant acompanyats de la remor de l'aigua que segueix el curs de la ribera d'en Prim. Finalment, entre parets de pedra seca i desenes de somiers, arribem a Llançà una hora i mitja després d'haver sortit de Sant Pere de Rodes.



No havíem vist mai tants de somiers junts! De fet, no podem pas negar que sigui una forma molt econòmica de tancar un olivar.

Passem de llarg el centre de Llançà, travessem la carretera de Portbou, salvem la via del ferrocarril a través d'un túnel, fem aquesta fotografia a unes precioses vinyes del costat del camí i trobem un home a punt de sulfatar algunes plantes en el seu camp.
Com que fa estona que no veiem cap marca de GR decidim preguntar-li si anem pel bon camí. Ràpidament, ens fa saber que no som els primers (ni tampoc els últims) que perdem el recorregut del GR11 sortint de Llançà. Ens explica que no hauríem d'haver creuat la via del tren pel túnel pel qual ho hem fet, sinó per un altre que hi ha dos-cents metres més al nord. Finalment, ens indica la manera de recuperar el traçat del GR sense haver de recular. La solució: enfilar-nos fins a l'església de Sant Genís del Terrer (mapa de la dreta).



Just després de creuar el tàlveg del rec de Terrols, comença una dreta pujada fins a les restes de l'església de Sant Genís del Terrer. Allà, una taula i uns bancs ens conviden a un bon mos i a un bon repòs (que després de gairebé dues hores i mitja ja toca!).


Un quilòmetre de pista ens deixa al coll de les Portes, on retrobem el GR. A la dreta tornaríem a Llançà, a l'esquerra aniríem a Vilamaniscle. Nosaltres seguim tot recte per una pista que s'enfila pel vessant est del Puig Tifell. Preferim creuar la serra de l'Albera per les muntanyes, no per les valls, tal i com proposa el GR11.



Rodegem el Puig Tifell pel seu vessant nord i amb unes magnífiques vistes de la part més septentrional de la Costa Brava ens dirigim cap al Puig d'Esquers.
Després de superar el Puig del Llop pel seu vessant oest ens plantem davant de l'abandonat Mas Patiràs, on comença el veritable ascens a aquesta privilegiada talaia empordanesa.

Una lenta i forta pujada ens ha conduït directament al cim del Puig d'Esquers (606m).
La panoràmica que s'obre cap al sud-est és d'aquelles que es recorden molt de temps. La calitja, que s'ha anat instal·lant a les zones més baixes, no ens impedeix poder gaudir de les vistes sobre la península del Cap de Creus i la badia de Roses.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

A l'est, la vall de Molinàs desemboca directament a la població de Colera.
La vila de Molinàs va ser abandonada l'any 1956 després d'unes severes glaçades i uns forts aiguats.

Són les dues. No podem entretenir-nos massa. Mentre baixem cap al coll de Sant Miquel, no desaprofitem l'oportunitat d'observar amb atenció la serra de la Balmeta, que s'estén al nord del Puig d'Esquers en direcció al Puig d'en Jordà. Un cop arribem al coll, decidim, condicionats pel gèlid vent que bufa, deixar la pista que segueix la carena de la serra per desviar-nos cap a l'ermita de Sant Miquel de Colera. Un estret corriol molt ben marcat ens hi condueix en pocs minuts.
Donem una ràpida ullada a l'interior de l'ermita, consultem un fantàstic plafó informatiu i seguim caminant per una ampla pista en direcció al coll de les Artigues.
Després d'uns vint minuts de marxa per una ombrívola pista que recorre el vessant est de la serra de la Balmeta arribem al coll de les Artigues (528m). Davant nostre, se'ns obre la vall occidental de la serra de la Balmeta, un dels pocs indrets de Catalunya encara habitats per la tortuga mediterrània.
La pista acaba en sec. Hi ha uns indicadors, però només fan referència a direccions oposades a la nostra. Tenim dues opcions: seguir un corriol que segueix pel vessant est de les Barbes del Boc, o bé un altre que continua pel seu vessant oest. Mirem el nostre mapa (força inadequat, és d'escala 1:50.000) i tot ens fa pensar que hem de continuar pel camí que avança cap al nord-oest. És cap allà que hi ha el Puig de la Calma, el nostre proper objectiu.

Una mirada enrere.
En primer terme el coll de les Artigues, a continuació la serra de la Balmeta amb el Puig d'Esquers sobresortint darrera seu i, en la llunyania, la serra de Rodes amb el castell de Verdera retallant-se al cel.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).


El camí, que està marcat amb pintura groga, uneix el coll de les Artigues amb el coll de Pallerols tot resseguint la capçalera de la vall de la Balmeta (foto de l'esquerra) entre les cotes 525 i 625.
Arribats al primer torrent, per on hi davalla una quantitat d'aigua gens menyspreable, decidim seure una estona per menjar i recuperar forces.
Després de creuar tres torrenteres més, aquestes totalment eixutes, arribem a una intersecció de camins (604m). Un indicador ens marca dues direccions possibles: cap a Sant Quirze de Colera passant pel ja proper coll de Pallerols (55 minuts), o bé cap al coll de Banyuls passant pel coll del Torn (2 hores). Nosaltres ens enfilem pel corriol que mena cap al coll del Torn.

Per arribar al coll del Torn primer caminem per un tram en lleuger ascens pel vessant oest del Puig d'en Jordà. En aquest punt és quan veiem per primer cop el monestir de Sant Quirze de Colera. Arribats a la cota 686 obtenim les primeres vistes de la Catalunya del Nord i iniciem un suau descens que ens porta directament al coll del Torn en pocs minuts.

Des del coll del Torn albirem la plana rossellonesa i la Torre de Madeloc.

El pal indicador del coll del Torn (608m) està malmès i només un cartell escrit en francès, trencat i per terra ens assegura que ens trobem a l'esmentat coll: Passage chemin de la liberté - Col del Tourn. El camí, molt evident, s'enfila cap al Puig de la Calma (després sabrem de l'existència d'un altre camí que rodeja la muntanya per la seva cara nord, tot evitant haver de fer cim).
A la fotografia superior: el coll del Torn a l'esquerra, el Puig d'en Jordà al centre i el coll de les Artigues a l'extrem dret. Al fons, la serra de Rodes.


Des del cim del Puig de la Calma (717m), Banyuls de la Marenda i part de l'anomenada Costa Vermella.

El cim, en aquests moments (04:00PM), no fa honor al seu nom, i el fred vent que ens colpeja ens obliga a iniciar ràpidament la pronunciada baixada cap al punt final de l'etapa d'avui, el coll de Banyuls.

El sol ja ha començat a davallar i tenyeix el paisatge d'uns colors ben especials. Les Alberes mostren tot el seu esplendor i ens deixem captivar sense oposar resistència. Veiem el coll de Banyuls allà sota, i tot seguit l'imponent carena que avança decidida cap al cim del Sallafort. Cap a l'oest són incomptables els cims que es succeeixen fins al Puig Neulós. La fotografia superior ens dóna una bona idea del que ens espera en la propera etapa.


La vall del riu Orlina (podem observar-hi un tram de la carretera que uneix Espolla amb Banyuls de la Marenda) i diverses serres que s'estenen cap a ponent.

Ara ja no patim per quedar-nos sense llum (el proper dia no oblidarem el frontal) i baixem tranquil·lament en direcció nord-oest seguint les marques grogues. El camí no presenta grans dificultats, tot i que en algun punt hem de fer ús de les mans.
A la cota 519 trobem un rètol que indica els dos camins per arribar al coll del Torn i automàticament ens adonem que no calia passar pel cim del Puig de la Calma. Tant se val, les vistes que hem obtingut han merescut l'esforç!
Continuem endavant i després de passar la collada de Vallfreda i el coll del Llop evitem el Puig de les Forques (404m) (a la fotografia) seguint l'evident camí que baixa cap a la dreta. Ens queden només sis-cents metres per arribar al coll de Banyuls, sis-cents metres per acabar la segona etapa de la nostra travessa pels Pirineus.

Acabem l'etapa fent una visita al refugi lliure del coll de Banyuls (357m), més de set hores després d'haver començat a caminar al monestir de Sant Pere de Rodes.

Com dèiem al principi de la crònica, hem començat a caminar per les Alberes i a conèixer-les. En la propera etapa seguirem aprenent d'elles, i és que encara ens queden Alberes per davant!



Aquí podeu descarregar el track de la segona etapa de la Travessa.




Perfil de l'etapa, amb una distància de 23'49 quilòmetres i un desnivell acumulat de 2.356 metres.

* Cartografia utilitzada:

- Alt Empordà. Mapa comarcal de Catalunya. 1:50.000. ICC.

- Massís de l'Albera. Els mapes dels Parcs Naturals de Catalunya. 1:30.000. ICC.



7 comentaris:

  1. Molt xulo!! Per quan la propera entrega?

    ResponElimina
  2. Enhorabona albert!

    Aquest blog comença a agafar forma i fa molt bona pinta, com no podia ser d'altra manera coneixent-ne l'ànima mater.

    La sola idea de creuar els pirineus etapa a etapa ja dóna joc... canvis de paisatge, d'estacions, etc etc

    Només tenc un dubte: si aquesta etapa l'heu començada a st pere de rodes i l'acabau al coll de banyuls... com tornau a recollir la furgo??? "Oséase": com ho fareu per fer etapes lineals? No tindreu problemes en algunes zones?

    ResponElimina
  3. Som l'Albert i la Nuria, ens vàrem còneixer a Noruega ara fa un parell d'estius! Hem caigut a la vostra pàgina per casualitat i ens ha fet molta il.lusió retrobar-vos! Una iniciativa molt i molt xula i super ben explicada.
    Nosaltres ens estem plantejant el Camí de Sant Jaume començant al Cap de Creus, amb bici....
    Felicitats i endevant!!
    Una forta abraçada a tots dos.

    ResponElimina
  4. Miquel, la propera entrega serà després d'haver completat l'etapa entre el coll de Banyuls i el Pertús. Ja et direm el dia que necessitem que ens facis de taxi!!!

    Joan, gràcies pels elogis! Qualsevol diria que t'he convidat a un esmorzar al Royal de Pl. Independència a canvi d'escriure coses bones aquí!
    Molt bones observacions les teves! El fet de ser travesses i no circulars fa que les aproximacions i els retorns siguin més complicats. De moment, en ser a prop de casa, abusem de la família. Així que ens porten i ens recullen on cal. A mesura que ens anem allunyant haurem de buscar solucions amb transport públic. I haurem de fer sortides de més de un dia. Els imprevistos ja els anirem solventant! Què t'he d'explicar jo a tu!!!
    Una pregunta: no vaig equivocat pensant que la transpirinaica en BTT és una cosa que et balla pel cap, no?

    Albert i Núria, quina (bona) sorpresa llegir-vos!!! A veure si aquest plantejament va agafant forma i us hi tireu de caps! I si feu un bloc explicant l'experiència del vostre camí el seguirem encantats!
    Per cert, vau fer viatge amb furgo aquest estiu? Nosaltres vam haver d'avortar les nostres vacances a NZ a l'últim moment per una lesió al turmell. Però ara marxarem uns dies a Madeira...

    Una abraçada des de Girona!

    ResponElimina
  5. Venga va, a veure si feis algun tram més, que d'aquest pas no arribareu mai al Cantàbric!!!

    ;)

    ResponElimina
  6. Hola Gironins!
    Ja tenim bona part del Camino de Santiago fet amb bici, quan faci mes bon temps ho acabarem. La intenció després es fer el camí de Sant Jaume català, a veure si ens animem a fer un bloc... si ens queda la meitat de bé que el vostre ja ens conformaríem ;-).

    Que tal per Madeira?, nosaltres hi vàrem ser fa uns anys i ens va agradar molt, a més l'illa permetia fer moltes excursionetes...


    Hem vist lo de NZ, quina pena! Es un viatge que promet. Nosaltres aquest estiu vàrem anar a Suïssa amb furgo + bicis. Excursions molt xules per els Alps i alguna ruta amb bici... tot molt bé i aprop de casa!.

    Una forta abraçada a tots dos.
    Seguirem amb entusiasme la vostra travessa!

    Albert i Núria

    ResponElimina
  7. Ueps, què tal?

    Com apretes Joan !! Per cert gràcies per les cobertes, van molt bé, ara deixo a l'Albert endarrera...heheh La següent etapa és força llarga, unes 9 hores, i ara per ara el dia encara és força curt així que esperarem a fer-la una mica més endavant...ohhhh...us farem esperar una miqueta per a la propera entrega ;-(( Ah !! vaig 'flipar' amb la teva aventura pels 'riscos de famara', deunidó !! Sort que va acabar bé ;-)

    Ei Núria i Albert ja veiem que teniu les bicis ben apunt per pedalar, Suïssa, camí de Santiago, ara el camí de Sant Jaume...molt bé, molt bé. Amb bicicleta ens ronda pel cap fer la ruta del Ter, potser la setmana santa que s'acosta?¿? ja veurem..
    Pel que fa Suïssa tothom diu que és tant bonic...i que està tant bé per anar-hi amb furgo.

    Igualment, una forta abraçada i aviam si us animeu a fer un blog per seguir-vos online.

    Sílvia

    ResponElimina