Un dels moments més màgics que un pot viure a la muntanya és la sortida (o la posta) del sol. La que avui presenciem la podem considerar com una de les més privilegiades del nostre estimat país. Situats a més de 2100 metres d'altitud, al refugi de Cortalets (mitja pensió: 38'72€, no accepten llicència FEEC), veiem com l'astre rei emergeix de les aigües de la mar Mediterrània.
6:54. L'elegància del sol per inaugurar un nou dia (el vuitè) de Travessa.
7:30. Després d'un esmorzar basat en l'austeritat (i no et queixis perquè de seguida et recordaran que ets en un refugi de muntanya i no pas en un hotel), iniciem la tercera etapa d'aquesta setmana amb un objectiu molt clar: la muntanya sagrada dels catalans, el Canigó.
Enlloc de seguir el GR10 cap a l'oest, d'on surt la via clàssica per ascendir el Canigó i que també permet arribar al refugi de Mariailles sense haver de fer cim, nosaltres dirigim les nostres passes cap a l'est, desfent els dos-cents últims metres del camí que ahir vam fer per arribar a Cortalets.
Uns cartells ens indiquen dues direccions: Ras de Prat Cabrera (d'on veníem ahir) i Barbet. Nosaltres seguim el camí que s'enfila cap a la cresta de Barbet i que finalitza a la portella de Vallmanya. Un cop allà, amb el pla de Cadí als nostres peus, girarem en direcció nord-est cap al cim.
En el mapa de dalt podeu veure la ruta clàssica marcada de color lila i la nostra ruta marcada tímidament amb una línia negra discontínua.
Ens hem d'enfilar fins als 2712 metres abans de baixar cap a la portella de Vallmanya.
El refugi de Cortalets es va fent petit, petit.
8:50. Un dels motius pel qual hem escollit aquesta ruta és la fantàstica panoràmica que s'obté del cim del Canigó, tot caminant per la part superior de la cresta de Barbet.
9:15. Baixant a la portella de Vallmanya (2591m), on deixarem les motxilles per fer un puja i baixa lleuger al Canigó.
9:45. Arribem a la Brèche Durier, un pas que separa la cresta de Barbet del cim del Canigó.
No és un pas natural: Charles Durier, amb un afany d'explotar turísticament la zona, aconseguí que l'any 1896 Edmond Boixó dinamités, amb tres càrregues explosives, una part de la cresta. D'aquesta manera s'obria un camí directe a la pica del Canigó des de la zona de Cortalets.
9:55. Sense la càrrega infernal de les motxilles a l'esquena ens plantem, en menys de quaranta minuts, al peu de la famosa xemeneia del Canigó.
La xemeneia és la zona més propera al cim del Canigó. El nom fa referència a la verticalitat d'aquest últim tram, que dificulta l'ascens i encara més el posterior descens del pic. Només cal veure les contorsions dels excursionistes que baixen del cim amb motxilles de travessa per adonar-se de l'alt grau d'agilitat i destresa que requereix poder moure's amb seguretat per aquesta zona, on la roca descomposta afegeix més dificultat a l'empresa. Però, per sort, el tram és molt curt i en deu minuts ens plantem al capdamunt de la muntanya que durant molts anys fou considerada la més alta dels Pirineus. Aquesta errònia creença venia donada pel gran desnivell existent entre el Canigó i la plana rossellonesa, que fa a la muntanya més impressionant que d'altres molt més altes i que s'alcen entre valls situades a major altitud.
10:05. Cim del Canigó (2784m).
La fotografia de dalt no reflecteix fidelment l'aspecte que ofereix el cim aquest calorós matí d'agost. Un gran nombre d'excursionistes pul·lula pel cimal del Canigó. Uns esmorzen, uns xerren, d'altres observen, uns quants fotografien. Tots mostrem cares de felicitat. Nosaltres estem especialment contents per haver arribat, per segona vegada en pocs anys, al punt més alt del bressol de la nació catalana. I avui, des d'aquí dalt, la nostra mirada pot viatjar molts quilòmetres a la rodona i observar una gran part d'aquest petit país que és Catalunya. Aquí en teniu una petitíssima mostra:
Panoràmica sud-oest: en primer terme la cresta Gasamir, i darrera d'ella una successió de cims i valls de la part més oriental dels Pirineus (del Costabona a la vall del Tet).
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
Panoràmica est: la imponent cara nord de la cresta de Barbet, la portella de Vallmanya darrera seu, i la serra del Roc Negre al fons.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
Panoràmica nord: en primer terme l'aresta que baixa cap al Pic Joffre, via clàssica d'accés al cim del Canigó, a la dreta el refugi de Cortalets, i al fons la població de Prada i el pantà de Vinçà.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
Quaranta minuts són els que necessitem per gaudir a fons del que avui ens ofereix el Canigó: fem un mos, observem el paisatge detingudament amb els binocles, fem la penúltima fotografia, intentem traslladar els topònims de la taula d'orientació a la realitat que ens envolta, etc.
A tres quarts d'onze decidim deixar enrere el primer cim emblemàtic de la nostra Travessa i ens apropem a l'inici de la xemeneia per iniciar el descens.
10:45. La desgrimpada és molt més senzilla sense motxilles. L'opció de pujar per Barbet i deixar-les a la portella de Vallmanya ha estat del tot encertada.
Baixant la xemeneia és quan millor es pot observar aquesta curiosa formació rocosa, anomenada popularment com el gendarme del Canigó (imatge de la dreta).
La tornada fins a la portella resulta massa avorrida per la Sílvia, i per aquest motiu decideix que és el moment més adequat per provocar alguna situació que trenqui la tranquil·litat que ens acompanya: la jaqueta (degudament introduïda dins la seva bossa), que fins fa uns segons estava en la seva possessió, comença a rodolar vessant avall, augmentant la seva velocitat a cada contacte amb el terra. No sembla que s'hagi d'aturar, baixa i baixa pendent avall sense que res la pari. Uns segons després la perdem de vista, ens mirem l'un a l'altre i tot seguit comentem la jugada amb uns excursionistes que han presenciat l'espectacle. Després que tothom hi hagi dit la seva, em desfaig de tot l'equipatge i em llanço muntanya avall per recuperar la jaqueta. Minuts després vivim un final feliç.
12:00. Després de recuperar les motxilles (i la jaqueta de la Sílvia), ens encaminem per una pronunciada baixada en zig-zag cap al pla de Cadí, ja al vessant sud del Canigó.
12:40. A mesura que avancem anem perdent perspectiva vers el Canigó. A la imatge ja només podem veure-hi la cresta de Barbet i la portella de Vallmanya.
12:55. El refugi lliure Aragó (2123m), tancat per risc d'esfondrament avui dia, es troba situat en un punt realment estratègic: a mig camí entre el refugi de Mariailles i el cim del Canigó. El soroll de l'aigua que brolla de la font i l'ombra d'uns quants pins conviden a fer-hi un repòs, així que escollim un bon lloc i dediquem gairebé una horeta a dinar i descansar.
13:50. Reemprenem la marxa conscients que el més dur de la jornada ha quedat endarrere. Ara anirem perdent alçada progressivament fins a salvar els més de 400 metres de desnivell que ens separen encara del refugi de Mariailles.
El grill verd de la imatge el trobem vint minuts més tard, just després d'incorporar-nos novament al GR10 que enllaça els dos refugis guardats evitant l'ascens al cim del Canigó.
14:25. Creuant el riu Cadí, que recull les aigües del circ homònim.
A partir d'aquí seguirem flanquejant la vall, primer amb unes esplèndides vistes fins arribar al coll Verd (1861m), i després endinsant-nos en el bosc fins a creuar el riu de la Llipodera.
15:45. Molt a prop del refugi obtenim una visió general de la vall de Cadí. En primer terme un refugi forestal, al centre de la imatge el coll Verd i al fons el circ de Cadí.
15:50. El refugi de Mariailles (1718m) apareix al fons del camí. La vuitena etapa de la Travessa, després de més de vuit hores, arriba a la seva fi.
I amb la vuitena etapa també acaba el que podríem anomenar la Trilogia del Canigó: tres jornades pel massís del Canigó (E6, E7 i E8), d'est a oest, olorant la llarga història que amaguen aquestes valls i muntanyes que són avui el gran símbol de la nació catalana.
20:40. Catorze hores després el sol torna a ser el protagonista.
El refugi de Mariailles a punt d'anar a dormir.
Perfil de l'etapa, amb una distància de 13'02 quilòmetres i un desnivell acumulat de 2.051 metres.
* Cartografia utilitzada:
- Massif de Canigou (2349ET). 1:25.000. IGN.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada