divendres, 19 d’agost del 2011

Dia 10: Del refugi d'Ulldeter a l'alberg Pic de l'Àliga (15km)


Ens despertem a la "nostra habitació privada" del refugi d'Ulldeter (mitja pensió per federats: 36€) minuts després de les set de la matinada per culpa de l'alarma del mòbil. Sense ella encara dormiríem.
Iniciem la mateixa rutina matutina dels últims quatre dies: vestir-nos amb la roba que hem preparat la nit anterior, passar pel lavabo, baixar a esmorzar (beneïts siguin els esmorzars dels refugis de la Catalunya del Sud), rentar-nos les dents i acabar de preparar les motxilles amb tot el necessari (imatge de la dreta). Som conscients que avui no trobarem aigua fins arribar a la vall de Núria, així que, també conscients que la calor apretarà moltíssim, emplenem fins dalt totes les ampolles que tenim i comprem dues llaunes d'Aquarius.

8:00. El Gra de Fajol (2712m) és testimoni de la nostra partença. Avui realitzem una de les travesses clàssiques del Pirineu català, la Vallter - Núria. Nosaltres però, tenim pensat introduir una modificació al traçat habitual (GR11): la intenció és unir el Coll de la Marrana i el Coll de Tirapits carenejant la successió de cims que s'alcen entre el Bastiments i els Pics de la Vaca. Un itinerari alternatiu, molt atractiu, que ens permetrà assolir un total de set cims per sobre els 2800 metres i situats a la carena que separa el vessant sud i el vessant nord del Pirineu. I és que si hem de travessar els Pirineus de cap a cap, fem-ho bé!


Així doncs, sota l'atenta mirada del Gra de Fajol, ens dirigim amb pas ferm cap al Coll de la Marrana remuntant una de les pistes d'esquí de l'estació de Vallter 2000.
Desviant-nos a la dreta arribaríem en pocs minuts, i sense problemes, a la font d'Ulldeter, on neix el riu Ter. I a pocs metres d'aquest punt podríem contemplar les restes de l'antic refugi d'Ulldeter, considerat el primer refugi de muntanya de Catalunya. Va ser inaugurat el 1909, es va tancar durant la Guerra Civil i va ser destruït per les tropes franquistes el 1939.
Podeu admirar l'estil noucentista de la construcció dissenyada per l'arquitecte Jeroni Martorell a la imatge superior. I en aquest enllaç podeu llegir una notícia apareguda a El Punt en motiu del 100è aniversari de l'antic refugi i del 50è del nou.

8:45. Arribem al Coll de la Marrana (2529m) després d'una pronunciada pujada en zig-zag.
A la dreta el Bastiments i al fons els cims que envolten el Coll de Tirapits.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

Al Coll de la Marrana deixem el GR11, que segueix en direcció al Coll de Tirapits, i ens desviem a la dreta seguint l'evident sender que es dirigeix de forma clara cap al cim del Bastiments.

La duresa de l'ascensió es veu recompensada per les fantàstiques vistes sobre la Coma de Freser i el Balandrau (2585m), que obtenim cada vegada que duem la mirada enrere.

9:30. Arribem a la cota 2883 del Bastiments, el cim!
El magnífic dia que ens acompanya ens permet gaudir d'unes esplèndides vistes de 360º.

Panoràmica nord-oest: l'aresta que davalla cap al Coll de la Geganta separa el Circ de Bacivers (a la imatge) i el Circ d'Ulldeter, aquest últim dominat pel Pic de la Dona (2702m).
El Canigó, omnipresent, encara ens vigila.

Panoràmica sud: l'alta vall del Freser domina el paisatge amb el permís dels cims que s'alcen al seu voltant. D'Esquerra a dreta: Gra de Fajol, Puig Pastuira, Puig de Fontlletera i Balandrau.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

Negreta
10:15. Després de creuar l'ampli cim del Bastiments, on hi destaca l'enorme creu plantada pel GEiEG en motiu del seu 75è aniversari, ens disposem a iniciar el corriol que avança per la carena i que ens ha de permetre assolir uns quants cims mentre gaudim dels preciosos paisatges dels dos vessants pirinencs.

Camí del Pic de Fresers obtenim aquesta panoràmica de la zona dels estanys de Coma Mitjana, custodiats pel Pic de Dalt de Coma Mitjana (esquerra, 2752m) i el Pic de Bacivers (dreta, 2844m).

11:00. Assolim sense problemes el cim del Pic de Fresers (2835m), situat uns centenars de metres per sobre de les fonts del riu Freser, afluent del riu Ter.
A mesura que anem avançant va canviant la perspectiva que tenim dels diferents accidents geogràfics que ens envolten. A la imatge, i d'esquerra a dreta, el Bastiments, el Coll de la Marrana i el Gra de Fajol.
Després de les fotografies de rigor dalt del cim, continuem en direcció al Pic de l'Infern.
Baixant cap al Portell dels Gorgs superem el pas més compromès de tota l'etapa amb l'ajuda de les mans i una petita dosi de perícia. Arribats ja al coll, no veiem amb claredat per on segueix el corriol i, després d'uns minuts dubtant, optem per pujar per la dreta de la cresta seguint un dubtós corriol que s'esfuma en un tres i no-res. Acabem remuntant pel dret el vessant est del Pic de l'Infern fins a trobar de nou el camí que hem perdut al coll. Pocs minuts després, arribem al petit coll que separa el Pic de l'Infern del Pic dels Gorgs, on deixem les motxilles per arribar còmodament al "cim de l'infern".

Pujant al Pic de l'Infern: en primer terme el Pic els Gorgs (2848m), en segon terme el Pic de Fresers i al fons el Gra de Fajol i el Coll de la Coma de l'Orri (2499m).

11:55. Tercer cim del dia per sobre els 2800m. El Pic de l'Infern s'eleva fins als 2869m.
I entre el Pic de Bacivers i el Bastiments encara "ens espia" el Canigó.

Panoràmica sud-oest: l'estany Negre, l'estany Blau, els Pics de la Vaca, el Coll de Carançà i diversos cims de l'Olla de Núria.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

Panoràmica nord: la capçalera de la vall de Carançà. A la dreta, els estanys de la Coma de l'Infern i, a l'esquerra, l'estany de les Truites.

Panoràmica sud-est: la carena axial dels Pirineus amb el Bastiments i el Pic de Fresers de protagonistes principals.

12:10. Recuperem les motxilles i, deixant el Pic dels Gorgs a l'esquerra, ens encaminem cap als Pics de la Vaca. Primer baixem cap a un petit coll per, tot seguit, iniciar l'ascens al Pic Inferior de la Vaca (el camí de pujada a la imatge de la dreta).

12:55. Els 2820m d'altura d'aquest cim ens proporcionen unes vistes esplèndides sobre l'alta vall del Freser. Des d'aquest balcó, destaca la majestuositat dels cims que hem assolit les darreres hores i criden l'atenció les giragonses del camí de Vallter a Núria (GR11). Observeu tot això a la imatge següent.

(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

13:10. Enllacem de nou amb el GR11 que havíem abandonat al Coll de la Marrana i a l'esquerra se'ns obre un nou paisatge: la Coma de Vaca amb el Torreneules (2713m) presidint-la.
El sol que ens cau a sobre fa que decidim buscar una ombra on poder reposar i dinar tranquil·lament. La trobem, amb dificultat, a la cara nord del Pic Superior de la Vaca (2826m), on dinem amb els ulls perduts entre els llacs que taquen de color blau el Circ de Carançà (imatge de l'esquerra).

13:50. Iniciem la segona part de la jornada amb la mirada posada en el Pic de la Fossa del Gegant, que sembla voler-se ensorrar més enllà del Coll de Carançà.
Aquest ampli coll és una important cruïlla de camins: al sud, el camí cap al refugi de Coma de Vaca i, al nord, el camí cap al refugi de Ras de Carançà. Però nosaltres continuem seguint el GR11 direcció oest.

14:15. A pocs metres del cim del Pic de la Fossa del Gegant (2808m) obtenim aquesta preciosa imatge del camí que acabem de recòrrer: Coll de Carançà, Pics de la Vaca i Pic de l'Infern (aquest últim assimilant-se a la típica imatge d'un volcà en erupció).

I mirant cap al sud-oest ja veiem el santuari de Núria reposant als peus del Puigmal (2911m).
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

13 metres sota el Pic de la Fossa del Gegant trobem les nou creus que, clavades a la roca, commemoren la mort de nou excursionistes als anys cinquanta i que, alhora, donen nom al Coll de Noucreus (imatge de la dreta).
A partir d'aquest coll, tot el que ens resta és davallar per la Coma de les Molleres (a la imatge superior) fins arribar pràcticament al fons de la Vall de Núria.


16:15. Cota 2183m. Tornem a connectar amb el GR11, que havíem abandonat al Coll de Noucreus per estalviar-nos pujar el Pic del mateix nom i baixar pel Coll de Noufonts.
Hem baixat 600 metres de desnivell en dues hores, i és que l'extremada calor que fa ens ha obligat a fer una llarga aturada per refer-nos. El cansament acumulat comença a passar-nos factura!
També s'ha de dir però, que una bona part del temps l'hem dedicat a observar un nombrós grup d'isards que han baixat pel pedregós vessant oest del Pic de Fontnegra (2728m) a refrescar-se a les aigües del Torrent de les Molleres (imatge de l'esquerra). I perseguir amb els binocles el moviment d'unes quantes marmotes també ha estat un dels esports que hem practicat pel camí.


Trobar-nos dos nois pujant cap al Coll de Noucreus amb les bicis penjades a l'esquena (imatge de la dreta) és el millor que ens podia passar en aquests moments: només pensar el que els queda per davant ja fa que el que ens queda a nosaltres sigui una plàcida passejada fins a l'alberg.

16:30. Uns centenars de metres després de creuar el torrent pel Pont de l'Escudé, trobem el camí que ens conduirà directament al l'Alberg Pic de l'Àliga, evitant, d'aquesta manera, haver de baixar fins al Santuari de Núria.


16:55. Després de creuar diverses pistes de l'estació d'esquí, tot gaudint d'unes inmillorables vistes sobre l'antropitzada Vall de Núria, arribem, totalment exhausts, a l'alberg on passarem la nit.

Nou hores després d'iniciar l'etapa ens deixem caure damunt d'unes confortables cadires. Encara tenim forces, les justes per pensar. Demanem uns refrescos i somriem; la desena etapa ja està al sac, i el sac ben lligat!




Perfil de l'etapa, amb una distància de 14'82 quilòmetres i un desnivell acumulat de 3.315 metres.

* Cartografia utilitzada:

- Puigmal - Vall de Núria - Ulldeter. 1:25.000. Editorial Alpina.







0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada