Quatre. Quatre són els mesos que han transcorregut entre el dia que vam arribar al Pertús amb gairebé quinze quilòmetres a cada pota, i el dia d'avui, en què ens disposem a continuar la nostra particular Travessa dels Pirineus en aquest mateix poble transfronterer.
I ara que hem aconseguit tornar-nos-hi a posar no ho fem pas per poca cosa: dues etapes en dos dies, les Salines en un cap de setmana. El nostre objectiu és arribar als Banys d'Arles (Vallespir) demà a la tarda, i aquest és el mateix objectiu que tenen la Núria, la Gabriela i en Wladimir, que ens han volgut acompanyar aquests dos dies. Avui, però, en farem prou arribant al refugi lliure de les Salines, on tenim previst passar la nit.
A les 10:20 començo a caminar pel Pertús intentant prolongar les petjades que el passat cinc de febrer la Sílvia i jo vam fer adormir en aquest mateix asfalt. A poc a poc vaig avançant pels carrers del poble i La Travessa dels Pirineus va despertant. Giro a mà dreta, seguint les marques del GR10, i enfilo un carrer en direcció al fort de Bellaguarda. La quarta etapa comença a agafar forma.La Sílvia, la Núria, la Gabriela i en Wladimir incorporen les seves passes a les meves, cinc-cents metres després. No és pas una qüestió d'estalvi d'energia, sinó de logística: han deixat els cotxes en un aparcament situat a la part alta del poble, just al costat de la carretera que puja al fort.
Així que, plegats, comencem a apropar-nos a la fortificació, edificada a finals del segle XVII com a conseqüència del Tractat dels Pirineus.
El fort de Bellaguarda, un baluard defensiu de la monarquia francesa del segle XVIII, es convertí en hospital durant la retirada republicana del 1939.(Aquí, en una fotografia aèria).
Deixem la visita a la fortalesa per a una altra ocasió i seguim una estreta pista (mal) asfaltada que en pocs minuts ens deixa davant d'un petit cementiri militar del segle XVII (imatge de la dreta). Un bon souvenir, sens dubte!Com podeu veure a la placa, ens trobem al coll de Panissars (324m), un dels dos passos més baixos de tot el Pirineu (l'altre és el proper coll del Pertús -277m-, a l'altra banda del turó on s'assenta el fort de Bellaguarda i on hem iniciat l'etapa d'avui).
El coll de Panissars és un bon mirador sobre la zona de la Jonquera.En primer terme, les vies del TAV i l'AP7. Al fons a l'esquerra, s'endevina la silueta del castell de Montgrí.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
El coll de Panissars és un coll carregat d'història: en el punt exacte on s'unien la Via Domícia i la Via Augusta, les dues vies romanes que comunicaven Roma i Cadis, hi reposen, avui dia, les restes dels Trofeus de Pompeu (segle I aC) i les del priorat medieval de Santa Maria de Panissars (segles X-XI).
Després de voltar uns minuts per les ruïnes de la història, fem cas del cartell que ens indica la direcció de la Via Augusta i uns metres més endavant agafem un corriol molt net marcat amb pintura groga. La verdor de les alzines ens acompanyarà fins arribar al coll del Priorat.Quan portem una hora i mitja de marxa arribem al coll del Priorat (458m), on retrobem la pista (GR10) que hem abandonat al coll de Panissars. Ara ja no la deixarem fins arribar al coll del Portell.
Arribant al coll del Portell després d'una hora i vint minuts d'avorrida pista.Són les 13.15 i decidim seure una estona per fer un mos. Mentrestant consultem el mapa i el GPS per constatar que ens trobem al coll del Portell. I és que els suaus alts i baixos que anem resseguint dificulten el seguiment dels diferents colls i cims que anem superant.
En aquest coll, el GR10 continua per la mateixa pista fins a desembocar al petit poble de les Illes (Vallespir). Però la nostra intenció és una altra: anar del coll del Portell al coll de Manrella, i d'aquest últim al coll de Lli, per l'ampla divisòria d'aigües que els connecta.
El camí que uneix els dos primers colls el conec del passat 22 d'abril, de la mitja marató de muntanya La Suada d'Agullana (podeu consultar i/o descarregar el track de la cursa aquí).El problema és que no sé on comença aquest camí. El del Portell és un coll poc pronunciat, força extens i cobert de vegetació. Si a això hi afegim que el dia de la cursa hi pujava des d'Agullana (avui hi arribem des del Pertús), que no sabia que arribava a l'esmentat coll i que a més anava corrent, entendreu perfectament la meva completa ignorància sobre el punt exacte d'inici del corriol.
Però, on hi ha un problema, hi ha una solució: del corriol que neix darrera nostre apareixen de sobte dos nois (casualment, un d'ells conegut de la Núria) que diuen venir de La Jonquera. Seuen a menjar amb nosaltres i descobrim (amb gran sorpresa) que compartirem sostre aquesta nit: ells també faran nit al refugi de les Salines. Aprofitem per preguntar-los si coneixen el camí que busquem per anar fins al coll de Manrella. Ens contesten que no, però que fa uns minuts han vist un camí a mà esquerra amb un senyal de 10km pintat en un arbre. Tots arribem a la conclusió que deu ser una marca de la cursa La Suada. Ens acomiadem amb un fins després i desapareixem pel corriol per on ells han aparegut fa uns minuts.
Gran part del recorregut d'avui transcorre enmig d'una frondosa vegetació.
La Jonquera, situada als peus dels contraforts de les Alberes, va quedant enrere.Precisament en aquests contraforts s'amaga un petit tresor que nosaltres vam descobrir fa ben poc: el salt del Fitó. Aquest salt d'aigua, d'uns 60m d'altura, es converteix en un molt bon destí excursionista després d'uns quants dies de forts aiguats.
El camí que anem fent entre el coll del Portell i el coll de Manrella és força perdedor, però entre algunes marques de pintura blava que anem veient i algunes plaques abandonades de la cursa d'Agullana que anem trobant ens n'anem ensortint.Entremig d'aquests dos colls sobresurt el Puig dels Pruners (834m), cim que assolim després d'una curta però fortíssima pujada farcida de maduixes de bosc (no cal dir que aquesta sorprenent troballa es converteix en un refrescant avituallament per a tots els integrants del grup).
El Puig dels Pruners ens regala unes esplèndides panoràmiques de la boscúria mediterrània que s'estén a banda i banda de la divisòria d'aigües i també és converteix en una bona talaia des d'on observar els nostres destins més imminents: coll de Manrella, coll de Lli i castell de Cabrera.A la dreta, al fons de la vall i sota el Pic de les Salines (1333m), podem albirar el petit nucli de les Illes, i al fons de la imatge, l'inconfusible silueta del Bassegoda (1373m) intenta alinear-se amb la del castell de Cabrera.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
Una senzilla baixada ens condueix en vint minuts fins al coll de Manrella, on trobem el monument erigit el 1979 a la memòria de Lluís Companys, qui, camí de l'exili, creuà la frontera l'any 1939 pel veí coll de Lli. Al costat del monument, una frase gravada en pedra ens recorda que "has canviat d'estat però no pas de nació".
Sense perdre massa temps, travessem l'esplanada que uneix la carretera de la Vajol i la pista que baixa cap a les Illes i ens dirigim per un camí cap al ja esmentat coll de Lli.
Verds prats de pastura (amb el seu corresponent bestiar) ocupen aquesta zona de les Salines.
La interpretació que fem dels mapes i d'unes notes obtingudes a internet ens porta al cap de poca estona davant de dos filats que s'encreuen. Després d'uns minuts d'intens (i poc seriós) debat decidim creuar el filat que hem anat seguint paral·lelament els últims metres (a la imatge de la dreta podeu veure l'estil elegit per a la ocasió). La decisió ha estat errònia, però encara no ho sabem.
I aquest mapa és la prova que l'elecció no va ser la correcta. Si haguéssim creuat l'altre filat hauríem arribat còmodament al coll de Lli en pocs minuts.
Una senzilla baixada ens condueix en vint minuts fins al coll de Manrella, on trobem el monument erigit el 1979 a la memòria de Lluís Companys, qui, camí de l'exili, creuà la frontera l'any 1939 pel veí coll de Lli. Al costat del monument, una frase gravada en pedra ens recorda que "has canviat d'estat però no pas de nació".Sense perdre massa temps, travessem l'esplanada que uneix la carretera de la Vajol i la pista que baixa cap a les Illes i ens dirigim per un camí cap al ja esmentat coll de Lli.
Verds prats de pastura (amb el seu corresponent bestiar) ocupen aquesta zona de les Salines.
La interpretació que fem dels mapes i d'unes notes obtingudes a internet ens porta al cap de poca estona davant de dos filats que s'encreuen. Després d'uns minuts d'intens (i poc seriós) debat decidim creuar el filat que hem anat seguint paral·lelament els últims metres (a la imatge de la dreta podeu veure l'estil elegit per a la ocasió). La decisió ha estat errònia, però encara no ho sabem.
I aquest mapa és la prova que l'elecció no va ser la correcta. Si haguéssim creuat l'altre filat hauríem arribat còmodament al coll de Lli en pocs minuts.
Traspassat el filat comencem a perdre altura progressivament pel mig d'un bosc força espès i fosc. El camí, que al principi és ja poc evident, es perd entre les alzines, els castanyers i algun que altre faig despistat. No estem massa convençuts d'anar en la direcció correcta, però seguim endavant fins arribar a una ampla pista abandonada.
El GPS ens constata el que temíem: no anem bé per anar al coll de Lli. Decidim continuar per la pista confiant en que desemboqui, tard o d'hora, a la pista principal que puja cap al Santuari de les Salines. Però tampoc tenim sort i la pista comença a tendir cap a l'est, i més tard cap al nord-est, allunyant-se cada vegada més de la pista que mena al Santuari.
Ens trobem cinquanta metres per sobre la carretera que puja de la Vajol al coll de Manrella. Només ens queda esperar que la nostra pista hi vagi a parar. Continuem caminant, i la pista, que fins ara no ens portava més que decepcions, ens ofereix un petit regal: un grapat de fantàstics rossinyols (imatge de l'esquerra). I amb un somriure d'orella a orella, fruit de tan inesperada troballa, arribem a l'anhelada carretera.
Trepitgem l'asfalt de la GI-505 en direcció la Vajol durant menys de deu minuts. Un cartell a l'inici d'una pista ens indica 5'4 quilòmetres fins a la Mare de Déu de les Salines, just on hi ha el refugi on volem passar la nit.
Són les 17:00, han passat gairebé dues hores des que hem creuat el coll de Manrella i gairebé quatre des que hem menjat al coll del Portell. Ara que ho tenim tot ben encarat és un bon moment per parar i descansar. Seiem a un costat de la pista i fem un dinar-berenar.
Poc després de remprendre la marxa trobem un cartell de la xarxa Itinnerània que indica el camí a les Illes. Això significa que ens trobem al costat mateix del coll de Lli. Un tranquil passeig de quinze minuts l'hem convertit en una autèntica tortura de més d'una hora. De no ser així però, de ben segur no hauríem collit ni un sol bolet! Almenys ens queda aquest consol!
A mig camí del Santuari hi ha les restes del Castell de Cabrera, encimbellades damunt d'un escarpat penyal a 850m d'altitud (imatge de l'esquerra).
Abandonem les pesades motxilles en un racó del camí i, a través del caminet que recorre el coll de la Biga, en menys de cinc minuts hi arribem. Les vistes, en un dia clar com el d'avui, són fantàstiques:
El GPS ens constata el que temíem: no anem bé per anar al coll de Lli. Decidim continuar per la pista confiant en que desemboqui, tard o d'hora, a la pista principal que puja cap al Santuari de les Salines. Però tampoc tenim sort i la pista comença a tendir cap a l'est, i més tard cap al nord-est, allunyant-se cada vegada més de la pista que mena al Santuari.
Ens trobem cinquanta metres per sobre la carretera que puja de la Vajol al coll de Manrella. Només ens queda esperar que la nostra pista hi vagi a parar. Continuem caminant, i la pista, que fins ara no ens portava més que decepcions, ens ofereix un petit regal: un grapat de fantàstics rossinyols (imatge de l'esquerra). I amb un somriure d'orella a orella, fruit de tan inesperada troballa, arribem a l'anhelada carretera.
Trepitgem l'asfalt de la GI-505 en direcció la Vajol durant menys de deu minuts. Un cartell a l'inici d'una pista ens indica 5'4 quilòmetres fins a la Mare de Déu de les Salines, just on hi ha el refugi on volem passar la nit.Són les 17:00, han passat gairebé dues hores des que hem creuat el coll de Manrella i gairebé quatre des que hem menjat al coll del Portell. Ara que ho tenim tot ben encarat és un bon moment per parar i descansar. Seiem a un costat de la pista i fem un dinar-berenar.
Poc després de remprendre la marxa trobem un cartell de la xarxa Itinnerània que indica el camí a les Illes. Això significa que ens trobem al costat mateix del coll de Lli. Un tranquil passeig de quinze minuts l'hem convertit en una autèntica tortura de més d'una hora. De no ser així però, de ben segur no hauríem collit ni un sol bolet! Almenys ens queda aquest consol!
A mig camí del Santuari hi ha les restes del Castell de Cabrera, encimbellades damunt d'un escarpat penyal a 850m d'altitud (imatge de l'esquerra).Abandonem les pesades motxilles en un racó del camí i, a través del caminet que recorre el coll de la Biga, en menys de cinc minuts hi arribem. Les vistes, en un dia clar com el d'avui, són fantàstiques:
El riu la Muga, que recull les aigües de la serra de les Salines i desemboca a la badia de Roses, queda embassat al pantà de Boadella, un embassament inaugurat l'any 1969 i que subministra aigua a bona part de la comarca de l'Alt Empordà.
Cap a ponent gaudim d'aquesta panoràmica: (d'esquerra a dreta) Maçanet de Cabrenys, el Puig de Bassegoda i els cims del massís de les Salines.(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
Un cop hem tornat a la pista principal i hem recuperat les motxilles, seguim guanyant desnivell tot apropant-nos al punt final de l'etapa d'avui.En un punt del camí, els arbres ens deixen albirar l'edifici del Santuari (imatge de la dreta), que inclou un restaurant i el refugi lliure.
Abandonem l'ampla pista que venim seguint des de la carretera de la Vajol just abans que s'uneixi a la que puja de Maçanet de Cabrenys. Un camí neix a mà dreta, molt ben marcat amb pintura groga i marques de GR (el camí que estem fent és un enllaç entre el GR10 i el GR11). El camí (imatge de l'esquerra), serpentejant entre alts arbres, és molt amè, fet que agraim després de nou hores de ruta. El premi final de l'etapa és la preciosa riera de les Salines, que creuem amb facilitat ja molt a prop del Santuari.
Arribant al Santuari de les Salines (a la fotografia, la porta del restaurant).Ara, només queda descansar. I és que demà, més teca!
Aquí podeu descarregar el track de la quarta etapa de la Travessa.
Perfil de l'etapa, amb una distància de 23'56 quilòmetres i un desnivell acumulat de 2.665 metres.
* Cartografia utilitzada:
- Alt Empordà. Mapa comarcal de Catalunya. 1:50.000. ICC.
- Salines - Bassegoda - Alt Vallespir. 1:50.000. Editorial Alpina.
- Salines - Bassegoda - Alt Vallespir. 1:50.000. Editorial Alpina.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada