Sóc el primer en llevar-me. Els rajos de sol em desitgen bon dia mentre uns quants núvols blancs enteranyinen el cel. El dia d'avui fa millor pinta que el d'ahir. A veure si el temps no es torça!
Mica en mica tothom es va despertant i esmorzem plegats, asseguts damunt l'herba davant mateix del refugi, explicant-nos com de bé, o com de malament, hem passat la nit.
Quan falten deu minuts per les nou del matí ho tenim tot a punt per començar el segon dia de travessa. Un dia amb menys pujada que el d'ahir, però amb molta més baixada. Un dia en que deixarem definitivament l'Empordà per situar-nos davant dels primers contraforts del massís del Canigó. Un dia que es presenta fantàstic.
Un quart i mig de nou del matí al refugi de les Salines. Així es lleva el matí en aquest racó de l'Empordà situat a 1085m sobre el nivell del mar.
A la imatge es poden apreciar les diferents construccions adossades: l'hostatgeria (tancada), l'església i el refugi. Molt a prop, dues fonts permeten al caminant poder-se refrescar i proveir d'aigua.
Per saber més sobre el Santuari de la Mare de Déu de les Salines podeu consultar aquest magnífic text escrit per Pere Roura i Sabà.
Tot i que l'etapa d'avui és bàsicament de baixada, comencem el dia amb un ascens que acabarà de despertar qui encara estigui mig endormiscat: de la pista que arriba al Santuari en surt un estret corriol, molt ben indicat just al costat de la cova de les Salines (a uns 150 metres del refugi), que s'enfila, molt decidit en tot moment, cap al coll dels Pous (o del Pou de la Neu). Com dèiem ahir, per avui encara queda teca!
Quan falten deu minuts per les nou del matí ho tenim tot a punt per començar el segon dia de travessa. Un dia amb menys pujada que el d'ahir, però amb molta més baixada. Un dia en que deixarem definitivament l'Empordà per situar-nos davant dels primers contraforts del massís del Canigó. Un dia que es presenta fantàstic.
Un quart i mig de nou del matí al refugi de les Salines. Així es lleva el matí en aquest racó de l'Empordà situat a 1085m sobre el nivell del mar.
A la imatge es poden apreciar les diferents construccions adossades: l'hostatgeria (tancada), l'església i el refugi. Molt a prop, dues fonts permeten al caminant poder-se refrescar i proveir d'aigua.
Per saber més sobre el Santuari de la Mare de Déu de les Salines podeu consultar aquest magnífic text escrit per Pere Roura i Sabà.
Tot i que l'etapa d'avui és bàsicament de baixada, comencem el dia amb un ascens que acabarà de despertar qui encara estigui mig endormiscat: de la pista que arriba al Santuari en surt un estret corriol, molt ben indicat just al costat de la cova de les Salines (a uns 150 metres del refugi), que s'enfila, molt decidit en tot moment, cap al coll dels Pous (o del Pou de la Neu). Com dèiem ahir, per avui encara queda teca!
En vint minuts salvem els menys de dos-cents metres de desnivell positiu que separen el refugi de les Salines del coll dels Pous, situat a 1239m d'altitud. En aquest punt conflueixen diversos camins: el que hem vingut seguint, la pista cimentada que puja fins a les antenes del Moixer (1443m), una pista forestal que baixa pel vessant nord de les Salines, un corriol que s'enfila cap al Pic de les Salines o Puig de les Pedrisses (1333m) i el GR10 francès. Aquest últim és el que veníem perseguint. Nosaltres ens incorporem al GR en direcció oest (el cartell indica Montalbà dels Banys i el camí neix a l'esquerra de la pista forestal), cap a l'est aniríem a les Illes passant pel coll dels Cirerers.
La fageda que inunda el vessant nord del Moixer (on el Roc del Comptador ostenta la condició de sostre de l'Alt Empordà amb 1451m) és de conte de fades; una invitació al silenci i a la reflexió.
És en aquest indret on s'amaguen les restes d'un dels molts pous de neu que es van construir en segles passats a les Salines. Aquí la seva història.
En sortir de la fageda, el massís del Canigó apareix en tota la seva magnitud davant dels nostres ulls.
Així el vèiem el passat 5 de febrer des del Pertús.
El Roc de Sant Salvador (1235m) s'eleva al costat del coll Cerdà (1058m), on arribem dues hores i mitja després d'haver iniciat l'etapa.
Al coll Cerdà el nostre camí gira cap a la dreta. Si seguíssim recte pujaríem al Roc de Sant Salvador i si giréssim a l'esquerra baixaríem cap als petits nuclis del Pujol de Baix i de Dalt.
La fageda que inunda el vessant nord del Moixer (on el Roc del Comptador ostenta la condició de sostre de l'Alt Empordà amb 1451m) és de conte de fades; una invitació al silenci i a la reflexió.
És en aquest indret on s'amaguen les restes d'un dels molts pous de neu que es van construir en segles passats a les Salines. Aquí la seva història.
En sortir de la fageda, el massís del Canigó apareix en tota la seva magnitud davant dels nostres ulls.
Així el vèiem el passat 5 de febrer des del Pertús.
Vint minuts després arribem a una bifurcació sense senyalitzar. No tenim temps ni per dubtar: un home francès s'apropa a nosaltres pujant pel camí de la dreta. Ens diu que el camí ens portarà als Banys d'Arles, passant pel coll de Ric primer i pel mas de Can Fèlix més tard. També ens comenta que la primera part del descens és força costerut. Això últim fa que decidim seguir pel camí de l'esquerra en direcció a l'aresta, per més tard iniciar el descens cap als Banys d'Arles passant pel coll Cerdà i per Montalbà.
Trescant pel coll de Sant Martí, entre el Roc de Frausa (Roc de France pels francesos) i el Roc de la Campana.
Trescant pel coll de Sant Martí, entre el Roc de Frausa (Roc de France pels francesos) i el Roc de la Campana.
Pujant cap al coll de Sant Martí hem passat de llarg involuntàriament el sender que a mà esquerra ens hauria conduit en pocs minuts fins al capdamunt del Roc de Frausa (1421m). Aquest fet ha estat la causa que la Sílvia, en Wladimir i jo mateix hàgim perdut el temps fent la cabra pels rocs que podeu veure a la imatge superior. Finalment hem abandonat la idea d'enfilar-nos-hi i hem retornat al camí sans i estalvis (uns més que altres, eh Sílvia!?).
Un cartell evita que seguim carenejant en direcció al Roc de la Campana (1438m) i ens obliga a iniciar un suau i preciós descens cap al coll Cerdà (imatge de l'esquerra). El camí, una enorme estora de fulles seques, va zigzaguejant entre els arbres fins a la font de l'Avet i, un cop allà, continua el seu davallar acompanyat una bona estona per les clares aigües del Torrent de la Grifa. Les marques blanc i vermelles no ens abandonen en cap moment.
El tritó pirinenc. Desenes de germanets d'aquest habiten les aigües del Torrent de la Grifa.
Un cartell evita que seguim carenejant en direcció al Roc de la Campana (1438m) i ens obliga a iniciar un suau i preciós descens cap al coll Cerdà (imatge de l'esquerra). El camí, una enorme estora de fulles seques, va zigzaguejant entre els arbres fins a la font de l'Avet i, un cop allà, continua el seu davallar acompanyat una bona estona per les clares aigües del Torrent de la Grifa. Les marques blanc i vermelles no ens abandonen en cap moment.
El tritó pirinenc. Desenes de germanets d'aquest habiten les aigües del Torrent de la Grifa.
El Roc de Sant Salvador (1235m) s'eleva al costat del coll Cerdà (1058m), on arribem dues hores i mitja després d'haver iniciat l'etapa.
Al coll Cerdà el nostre camí gira cap a la dreta. Si seguíssim recte pujaríem al Roc de Sant Salvador i si giréssim a l'esquerra baixaríem cap als petits nuclis del Pujol de Baix i de Dalt.
Així doncs, avancem en direcció nord cap al Molí Serrador (imatge de la dreta), una serradora abandonada que conserva, encara, bona part de la seva maquinària original. En deixar enrere el coll Cerdà el camí varia bruscament el seu grau d'inclinació, i baixem, invertint-hi mitja horeta, 230 metres de desnivell en menys d'un quilòmetre.
Al Molí Serrador el camí es converteix en una ampla pista forestal en clar desús avui dia. La seguim una estona (creuant un mateix torrent dues vegades) fins que, en un revolt molt pronunciat a la dreta, un corriol perfectament indicat apareix a la nostra esquerra (imatge de l'esquerra).
D'aquí a Montalbà ens espera un agradable passeig d'una hora pel vessant oest de la vall per on baixa el riu de Montdony.
D'aquí a Montalbà ens espera un agradable passeig d'una hora pel vessant oest de la vall per on baixa el riu de Montdony.
Una hora i tres quarts hem trigat a recórrer el camí entre el coll Cerdà i Montalbà dels Banys (Montalba d'Amélie pels francesos).
Dinem tranquil·lament asseguts a les escales de l'església d'aquest petit poble de la comarca del Vallespir situat a 543m d'altitud i, passades les dues, comencem el penúltim tram de baixada fins als Banys d'Arles. Comencem, d'aquesta manera, a dir adéu a les Salines, un massís muntanyós on qui busca solitud hi pot trobar un autèntic paradís.
A vint minuts del poble de Montalbà dels Banys el camí coincideix amb el curs del riu de Montdony. Hi ha qui no dubta en fer honor al nom del poble amb una bona remullada. Altres ens conformem amb uns minuts de reflexió. 
El camí, d'una bellesa excepcional, segueix paral·lel al riu una bona estona, fins arribar al pont de la carretera D-55 que puja cap a Montalbà.
Malauradament, hem de deixar que les aigües del Montdony segueixin el seu curs natural, un camí inevitable cap a les profundes gorges del mateix nom, situades ja molt a prop dels Banys d'Arles. Nosaltres continuem la nostra ruta trepitjant l'asfalt de la D-55 cinc-cents metres en direcció nord-est (no creuem el pont) per agafar, en el primer revolt tancat que trobem, un corriol molt ben senyalitzat a la nostra esquerra. A partir d'aquest moment, i ja fins als Banys d'Arles, caminarem al costat d'un jove francès que està travessant els Pirineus en solitari, refugiant-se cada nit dins la pesada tenda que carrega a l'esquena. Digne d'admirar.
Després d'una curta i suau pujada, que a aquestes alçades se'ns fa força llarga i pesada, arribem a l'alçada de les restes d'un antic pou de neu (imatge de l'esquerra). Molt a prop d'aquí trobem dos camins: el que enfila cap al Roc de Frausa passant pel mas de Can Fèlix i pel coll de Ric, i el que condueix en pocs minuts fins al capdamunt del Roc de la Campana, un mirador privilegiat sobre les gorges de Montdony.
Després d'una curta i suau pujada, que a aquestes alçades se'ns fa força llarga i pesada, arribem a l'alçada de les restes d'un antic pou de neu (imatge de l'esquerra). Molt a prop d'aquí trobem dos camins: el que enfila cap al Roc de Frausa passant pel mas de Can Fèlix i pel coll de Ric, i el que condueix en pocs minuts fins al capdamunt del Roc de la Campana, un mirador privilegiat sobre les gorges de Montdony.
Una mirada enrere: la vall del riu de Montdony.
Una mirada endavant: les gorges de Montdony i la vall del Tec.
Panoràmica dels Banys d'Arles (Amélie-les-Bains en francès).
L'esplèndida vista sobre els Banys d'Arles i el riu Tec ens anima a continuar seguint el camí, ara ja en clar descens cap al poble. Vint-i cinc minuts de continues ziga-zagues ens deixen al fons de la vall, en un poble eminentment turístic que es beneficia dels milers de persones que visiten els seus centres d'aigües termals.
Són dos quarts menys cinc minuts de cinc de la tarda. Som a la vall del Tec, entre el massís del Canigó i el massís de les Salines. Han passat més de set hores des que hem iniciat l'etapa d'avui al refugi de les Salines i, tot i que un bany d'aigües sulfuroses no ens aniria gens malament, nosaltres no farem augmentar el número d'usuaris de les termes de la població. Almenys a dia d'avui!
Ara que ja tenim localitzada la parada del bus que ens ha de portar fins al Voló (on ahir al matí vam deixar un cotxe per tornar al Pertús), disposem de poc més d'una hora per relaxar-nos davant d'un refrescant panaché. Què més podem demanar a un final feliç?
Són dos quarts menys cinc minuts de cinc de la tarda. Som a la vall del Tec, entre el massís del Canigó i el massís de les Salines. Han passat més de set hores des que hem iniciat l'etapa d'avui al refugi de les Salines i, tot i que un bany d'aigües sulfuroses no ens aniria gens malament, nosaltres no farem augmentar el número d'usuaris de les termes de la població. Almenys a dia d'avui!
Ara que ja tenim localitzada la parada del bus que ens ha de portar fins al Voló (on ahir al matí vam deixar un cotxe per tornar al Pertús), disposem de poc més d'una hora per relaxar-nos davant d'un refrescant panaché. Què més podem demanar a un final feliç?
Aquí podeu descarregar el track de la cinquena etapa de la Travessa.
Perfil de l'etapa, amb una distància de 14'4 quilòmetres i un desnivell acumulat de 1.907 metres. * Cartografia utilitzada:
- Alt Empordà. Mapa comarcal de Catalunya. 1:50.000. ICC.
- Salines - Bassegoda - Alt Vallespir. 1:50.000. Editorial Alpina.
...Dia 4: Del Pertús al refugi de les Salines (24km)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada