dissabte, 20 d’agost del 2011

Dia 11: De l'alberg Pic de l'Àliga a Montlluís (23km)

Alberg Pic de l'Àliga (mitja pensió per federats: 30'73€). Em desperto força descansat, i ja és molt. Les possibilitats de passar una mala nit eren molt elevades. Els símptomes del constipat van aparèixer ahir a la tarda com si d'un tsunami es tractés. Vaig passar les hores a l'alberg enganxat a un mocador de paper (bé, a uns quants!). Per sort, sembla que avui ja estic millor.

Avui afrontem la darrera etapa de les sis que teníem programades per aquesta setmana d'agost. Avui, estem disposats a finalitzar la travessa del Pirineu oriental català (primera part de la travessa integral dels Pirineus), que vam iniciar el passat 27 de novembre de 2010 al cap de Creus.

Com que a l'acabar l'etapa hem d'agafar un autobús que ens torni cap a casa decidim sortir molt d'hora. A les 7:15, ben esmorzats (malauradamet no podem dir que ahir a la nit ens fiquéssim al llit ben sopats), ens posem en marxa. El primer objectiu del dia és assolir el coll de Noufonts per, un cop allà, iniciar el llarg descens fins al poble cerdà de Planès.

7:30. Seguint el mateix camí d'ahir però en sentit contrari, deixem la vall de Núria darrera nostre. Davant, ja veiem la vall de les Molleres i comencem a intuir la vall de Noufonts a l'esquerra.

7:45. Arribem a la bifurcació: a la dreta el camí cap al coll de Noucreus (per on ahir vam baixar) i a l'esquerra el camí cap al coll de Noufonts. Nosaltres agafem aquest darrer, seguint les marques blanc i vermelles del GR11 i tot remuntant un animat torrent d'aigua (a la imatge).

8:15. Protegits del sol gràcies a l'ombra de les muntanyes anem pujant cap al coll, visible a la capçalera de la vall.
Un nombrós ramat de vaques, ben integrades en el tranquil paisatge que ens envolta, ens acompanya en el nostre lent, però constant, avanç.

8:45. Deixant enrere la surgència d'aigua de Noufonts iniciem la part final de l'ascens al coll. És, sense cap mena de dubte, el tram més dur. Tot i que potser els isards ens ho podrien rebatre!

8:55. Des del coll (2651m) podem observar amb claredat el camí que hem vingut seguint.

En primer pla el Pic de Noufonts (2861m) i al fons el Puigmal (2911m), el sostre de les comarques gironines.
L'ombra, que tan bé ens ha anat pujant, comença a retirar-se de la vall.

9:10. Després de les fotografies de rigor i de recordar entre rialles el rescat de l'estiu passat durant la cursa de l'Olla de Núria, diem adéu a la vall de Núria i a la fita fronterera número 509, i comencem la llarguíssima baixada cap a Planès pels vessants nord del Pirineu.
Obviant el camí que careneja l'anomenada Olla de Núria (a l'esquerra pujaríem el Noufonts i a la dreta, seguint les marques del GR11, el Noucreus), prenem un camí molt ben fressat que en direcció nord-oest ens condueix al coll d'en Bernat.

9:30. Des del coll d'en Bernat, situat a l'aresta nord-est del Noufonts, obtenim aquesta panoràmica del circ de les Feixes, on ens disposem a baixar.

10:00. Al fons del circ ens espera l'Estanyol (2336m), un indret ideal on parar a fer un mos durant vint-i-cinc minuts.

El proper objectiu és arribar a la barraca de l'Orri (1826m), punt on enllaçarem amb el GR10 que comunica el refugi de Ras de Carançà amb el poble de Planès.
El descens per la vall de la riera de la Riberola és preciós (imatge superior). Anem alternant trams allunyats del curs de l'aigua amb d'altres que ens permeten gaudir dels capricis del riu de ben a prop.

11:30. Fa una calor sufocant, que s'accentua a mesura que anem baixant d'altitud. Aprofitant que arribem a la barraca de l'Orri, decidim fer una curta parada a l'ombra dels arbres i refrescar-nos amb la clara i fresca aigua del riu.

A partir d'aquest moment deixarem de seguir el curs de la riera per avançar en direcció nord-oest cap al pla de Cedelles. Així que, sense creuar la riera (si ho féssim arribaríem al refugi de Ras de Carançà en poc més de dues hores), comencem a perseguir la pintura blanc i vermella del GR10 per un terreny molt sec i amb constants pujades i baixades a través dels boscos de la Beçosa.


13:15. Després d'uns quants quilòmetres força durs, entre arbres que si bé ens han ofert una magnífica ombra també ens han privat d'unes esplèndides vistes sobre la vall del riu Tet, arribem al Pla de Cedelles (1911m) amb la ferma intenció d'aturar-nos per dinar.
Ben instal·lats sobre l'herba i a punt de donar les primeres queixalades als entrepans que vam comprar ahir a l'alberg, apareix, pel mateix camí pel qual hem arribat nosaltres, una excursionista francesa amb qui vam compartir taula al refugi de Mariailles. Ella també realitza la travessa del Pirineu, però ho fa seguint estrictament el recorregut del GR10, el sender que uneix Cantàbric i Mediterrani pel vessant francès.

13:55. Poc després d'evitar que la dona perdi el bon camí per arribar a Planès, ens aixequem amb la decisió d'intentar arribar a Montlluís abans de les 15:55, hora en què surt un autobús de la línia Montlluís - Perpinyà.
El cartell indica cinquanta minuts fins a Planès i, a aquests, hi haurem de sumar els que necessitarem per arribar fins a Montlluís. És factible, però no ens podem encantar. La Sílvia ho sap, i per això s'encanta collint dos bolets que li sembla que són ceps. El temps li acabarà donant la raó! Els seus primers ceps!

14:30. La baixada cap a Planès és a través de boscos i no té cap encant remarcable.
Quan arribem als prats que envolten el poble, una esplèndida panoràmica del Pla de la Perxa i del massís del Carlit ens dóna la benvinguda.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).



14:40. Creuem el minúscul poble de Planès (1517m) sota un sol de justícia. No tenim cap termòmetre a mà, però estem segurs que el mercuri deu superar tranquil·lament els 30º. La forta calor i la pressa que tenim per poder arribar a Montlluís a temps d'agafar l'autobús fan que no dediquem més de cinc segons (el temps just per fer la foto) a l'església de la Mare de Déu de la Mercè (imatge de la dreta).




14:55. Deixem Planès darrera nostre i un cartell ens indica tres quarts d'hora fins a La Cabanassa. Nosaltres haurem de desviar-nos a la dreta abans d'arribar a aquesta població i recórrer menys d'un quilòmetre per arribar al nostre destí. Tenim el temps just!

15:15. Estem travessant el Pla de la Perxa, una unitat geogràfica que separa dos grans massissos del Pirineu axial: el del Carlit al nord i el del Puigmal al sud. El coll de la Perxa també permet la comunicació entre dues importants conques fluvials: la del Segre i la del Tet.
Caminem a un ritme molt alt i la calor no ens ofereix cap treva. L'aigua se'ns està acabant. Per sort, ja tenim Montlluís molt a prop.



15:25. Deixem el GR10 (que venim seguint des de la barraca de l'Orri) a l'entrada de La Cabanassa i seguim per una carretera rural que poc després ens fa creuar les vies del tren groc. Un curta però dura pujada ens porta finalment a la capital de l'Alta Cerdanya.



14:55. Tot a punt per agafar l'autobús que ens portarà a Perpinyà. Allà n'agafarem un altre fins al Pertús, on els meus pares ens recolliran.

Fa uns minuts que hem arribat a la parada d'autobús de Montlluís. Ho hem fet amb el temps just per poder-me escapar corrent fins al centre a comprar provisions pel (lent) viatge de tornada que ens espera.

La nostra cara és de cansament (i no és per menys, hem completat una etapa de 23 quilòmetres i gairebé 3.000 metres de desnivell acumulat en només set hores i mitja). Amb ella pugem a l'autobús que ens aproparà al nostre Empordà, l'indret on va començar tot el passat 27 de novembre. Comencem a davallar lentament per la vall del Tet amb la mirada posada a les muntanyes. Sabem que al capdamunt de les valls que conflueixen amb la del Tet hi ha una llarga i abrupta carena que hem trepitjat. Hi ha uns cims que ens han vist patir en el nostre esforç. Hi ha unes petjades que són les nostres. Han estat sis dies fantàstics, sis dies aïllats de les banalitats del dia a dia, sis dies per recordar.

Les sis etapes d'aquesta setmana, dels Banys d'Arles a Montlluís.

Amb les sis d'aquesta setmana ja són onze les etapes que hem completat. Travessar els Pirineus orientals de Catalunya ens ha suposat haver de recórrer més de 200 quilòmetres i haver de superar més de 25.000 metres de desnivell acumulat.

Hem fet molt, però encara hi ha molt per fer fins arribar a les aigües del Cantàbric. Ens queden tres quartes parts de Pirineus per davant. Més de 600 quilòmetres. El cap ja barrina. El cos, només té ganes de descansar.




Perfil de l'etapa, amb una distància de 22'54 quilòmetres i un desnivell acumulat de 2.718metres.

* Cartografia utilitzada:

- Puigmal - Vall de Núria - Ulldeter. 1:25.000. Editorial Alpina.

- Bourg-Madame - Mont-Louis (2250ET). 1:25.000. IGN.

divendres, 19 d’agost del 2011

Dia 10: Del refugi d'Ulldeter a l'alberg Pic de l'Àliga (15km)


Ens despertem a la "nostra habitació privada" del refugi d'Ulldeter (mitja pensió per federats: 36€) minuts després de les set de la matinada per culpa de l'alarma del mòbil. Sense ella encara dormiríem.
Iniciem la mateixa rutina matutina dels últims quatre dies: vestir-nos amb la roba que hem preparat la nit anterior, passar pel lavabo, baixar a esmorzar (beneïts siguin els esmorzars dels refugis de la Catalunya del Sud), rentar-nos les dents i acabar de preparar les motxilles amb tot el necessari (imatge de la dreta). Som conscients que avui no trobarem aigua fins arribar a la vall de Núria, així que, també conscients que la calor apretarà moltíssim, emplenem fins dalt totes les ampolles que tenim i comprem dues llaunes d'Aquarius.

8:00. El Gra de Fajol (2712m) és testimoni de la nostra partença. Avui realitzem una de les travesses clàssiques del Pirineu català, la Vallter - Núria. Nosaltres però, tenim pensat introduir una modificació al traçat habitual (GR11): la intenció és unir el Coll de la Marrana i el Coll de Tirapits carenejant la successió de cims que s'alcen entre el Bastiments i els Pics de la Vaca. Un itinerari alternatiu, molt atractiu, que ens permetrà assolir un total de set cims per sobre els 2800 metres i situats a la carena que separa el vessant sud i el vessant nord del Pirineu. I és que si hem de travessar els Pirineus de cap a cap, fem-ho bé!


Així doncs, sota l'atenta mirada del Gra de Fajol, ens dirigim amb pas ferm cap al Coll de la Marrana remuntant una de les pistes d'esquí de l'estació de Vallter 2000.
Desviant-nos a la dreta arribaríem en pocs minuts, i sense problemes, a la font d'Ulldeter, on neix el riu Ter. I a pocs metres d'aquest punt podríem contemplar les restes de l'antic refugi d'Ulldeter, considerat el primer refugi de muntanya de Catalunya. Va ser inaugurat el 1909, es va tancar durant la Guerra Civil i va ser destruït per les tropes franquistes el 1939.
Podeu admirar l'estil noucentista de la construcció dissenyada per l'arquitecte Jeroni Martorell a la imatge superior. I en aquest enllaç podeu llegir una notícia apareguda a El Punt en motiu del 100è aniversari de l'antic refugi i del 50è del nou.

8:45. Arribem al Coll de la Marrana (2529m) després d'una pronunciada pujada en zig-zag.
A la dreta el Bastiments i al fons els cims que envolten el Coll de Tirapits.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

Al Coll de la Marrana deixem el GR11, que segueix en direcció al Coll de Tirapits, i ens desviem a la dreta seguint l'evident sender que es dirigeix de forma clara cap al cim del Bastiments.

La duresa de l'ascensió es veu recompensada per les fantàstiques vistes sobre la Coma de Freser i el Balandrau (2585m), que obtenim cada vegada que duem la mirada enrere.

9:30. Arribem a la cota 2883 del Bastiments, el cim!
El magnífic dia que ens acompanya ens permet gaudir d'unes esplèndides vistes de 360º.

Panoràmica nord-oest: l'aresta que davalla cap al Coll de la Geganta separa el Circ de Bacivers (a la imatge) i el Circ d'Ulldeter, aquest últim dominat pel Pic de la Dona (2702m).
El Canigó, omnipresent, encara ens vigila.

Panoràmica sud: l'alta vall del Freser domina el paisatge amb el permís dels cims que s'alcen al seu voltant. D'Esquerra a dreta: Gra de Fajol, Puig Pastuira, Puig de Fontlletera i Balandrau.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

Negreta
10:15. Després de creuar l'ampli cim del Bastiments, on hi destaca l'enorme creu plantada pel GEiEG en motiu del seu 75è aniversari, ens disposem a iniciar el corriol que avança per la carena i que ens ha de permetre assolir uns quants cims mentre gaudim dels preciosos paisatges dels dos vessants pirinencs.

Camí del Pic de Fresers obtenim aquesta panoràmica de la zona dels estanys de Coma Mitjana, custodiats pel Pic de Dalt de Coma Mitjana (esquerra, 2752m) i el Pic de Bacivers (dreta, 2844m).

11:00. Assolim sense problemes el cim del Pic de Fresers (2835m), situat uns centenars de metres per sobre de les fonts del riu Freser, afluent del riu Ter.
A mesura que anem avançant va canviant la perspectiva que tenim dels diferents accidents geogràfics que ens envolten. A la imatge, i d'esquerra a dreta, el Bastiments, el Coll de la Marrana i el Gra de Fajol.
Després de les fotografies de rigor dalt del cim, continuem en direcció al Pic de l'Infern.
Baixant cap al Portell dels Gorgs superem el pas més compromès de tota l'etapa amb l'ajuda de les mans i una petita dosi de perícia. Arribats ja al coll, no veiem amb claredat per on segueix el corriol i, després d'uns minuts dubtant, optem per pujar per la dreta de la cresta seguint un dubtós corriol que s'esfuma en un tres i no-res. Acabem remuntant pel dret el vessant est del Pic de l'Infern fins a trobar de nou el camí que hem perdut al coll. Pocs minuts després, arribem al petit coll que separa el Pic de l'Infern del Pic dels Gorgs, on deixem les motxilles per arribar còmodament al "cim de l'infern".

Pujant al Pic de l'Infern: en primer terme el Pic els Gorgs (2848m), en segon terme el Pic de Fresers i al fons el Gra de Fajol i el Coll de la Coma de l'Orri (2499m).

11:55. Tercer cim del dia per sobre els 2800m. El Pic de l'Infern s'eleva fins als 2869m.
I entre el Pic de Bacivers i el Bastiments encara "ens espia" el Canigó.

Panoràmica sud-oest: l'estany Negre, l'estany Blau, els Pics de la Vaca, el Coll de Carançà i diversos cims de l'Olla de Núria.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

Panoràmica nord: la capçalera de la vall de Carançà. A la dreta, els estanys de la Coma de l'Infern i, a l'esquerra, l'estany de les Truites.

Panoràmica sud-est: la carena axial dels Pirineus amb el Bastiments i el Pic de Fresers de protagonistes principals.

12:10. Recuperem les motxilles i, deixant el Pic dels Gorgs a l'esquerra, ens encaminem cap als Pics de la Vaca. Primer baixem cap a un petit coll per, tot seguit, iniciar l'ascens al Pic Inferior de la Vaca (el camí de pujada a la imatge de la dreta).

12:55. Els 2820m d'altura d'aquest cim ens proporcionen unes vistes esplèndides sobre l'alta vall del Freser. Des d'aquest balcó, destaca la majestuositat dels cims que hem assolit les darreres hores i criden l'atenció les giragonses del camí de Vallter a Núria (GR11). Observeu tot això a la imatge següent.

(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

13:10. Enllacem de nou amb el GR11 que havíem abandonat al Coll de la Marrana i a l'esquerra se'ns obre un nou paisatge: la Coma de Vaca amb el Torreneules (2713m) presidint-la.
El sol que ens cau a sobre fa que decidim buscar una ombra on poder reposar i dinar tranquil·lament. La trobem, amb dificultat, a la cara nord del Pic Superior de la Vaca (2826m), on dinem amb els ulls perduts entre els llacs que taquen de color blau el Circ de Carançà (imatge de l'esquerra).

13:50. Iniciem la segona part de la jornada amb la mirada posada en el Pic de la Fossa del Gegant, que sembla voler-se ensorrar més enllà del Coll de Carançà.
Aquest ampli coll és una important cruïlla de camins: al sud, el camí cap al refugi de Coma de Vaca i, al nord, el camí cap al refugi de Ras de Carançà. Però nosaltres continuem seguint el GR11 direcció oest.

14:15. A pocs metres del cim del Pic de la Fossa del Gegant (2808m) obtenim aquesta preciosa imatge del camí que acabem de recòrrer: Coll de Carançà, Pics de la Vaca i Pic de l'Infern (aquest últim assimilant-se a la típica imatge d'un volcà en erupció).

I mirant cap al sud-oest ja veiem el santuari de Núria reposant als peus del Puigmal (2911m).
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).

13 metres sota el Pic de la Fossa del Gegant trobem les nou creus que, clavades a la roca, commemoren la mort de nou excursionistes als anys cinquanta i que, alhora, donen nom al Coll de Noucreus (imatge de la dreta).
A partir d'aquest coll, tot el que ens resta és davallar per la Coma de les Molleres (a la imatge superior) fins arribar pràcticament al fons de la Vall de Núria.


16:15. Cota 2183m. Tornem a connectar amb el GR11, que havíem abandonat al Coll de Noucreus per estalviar-nos pujar el Pic del mateix nom i baixar pel Coll de Noufonts.
Hem baixat 600 metres de desnivell en dues hores, i és que l'extremada calor que fa ens ha obligat a fer una llarga aturada per refer-nos. El cansament acumulat comença a passar-nos factura!
També s'ha de dir però, que una bona part del temps l'hem dedicat a observar un nombrós grup d'isards que han baixat pel pedregós vessant oest del Pic de Fontnegra (2728m) a refrescar-se a les aigües del Torrent de les Molleres (imatge de l'esquerra). I perseguir amb els binocles el moviment d'unes quantes marmotes també ha estat un dels esports que hem practicat pel camí.


Trobar-nos dos nois pujant cap al Coll de Noucreus amb les bicis penjades a l'esquena (imatge de la dreta) és el millor que ens podia passar en aquests moments: només pensar el que els queda per davant ja fa que el que ens queda a nosaltres sigui una plàcida passejada fins a l'alberg.

16:30. Uns centenars de metres després de creuar el torrent pel Pont de l'Escudé, trobem el camí que ens conduirà directament al l'Alberg Pic de l'Àliga, evitant, d'aquesta manera, haver de baixar fins al Santuari de Núria.


16:55. Després de creuar diverses pistes de l'estació d'esquí, tot gaudint d'unes inmillorables vistes sobre l'antropitzada Vall de Núria, arribem, totalment exhausts, a l'alberg on passarem la nit.

Nou hores després d'iniciar l'etapa ens deixem caure damunt d'unes confortables cadires. Encara tenim forces, les justes per pensar. Demanem uns refrescos i somriem; la desena etapa ja està al sac, i el sac ben lligat!




Perfil de l'etapa, amb una distància de 14'82 quilòmetres i un desnivell acumulat de 3.315 metres.

* Cartografia utilitzada:

- Puigmal - Vall de Núria - Ulldeter. 1:25.000. Editorial Alpina.