dissabte, 16 d’agost de 2014

Dia 17: Del refugi de Cabana Sorda al Serrat (16km)


6:45. Ens movem sigil·losament pel petit refugi de Cabana Sorda per no molestar el jovent que encara dorm. La família amb nens que pretenia passar la nit al refugi va canviar d'idea quan van ser conscients que els sacs de que disposaven no eren prou confortables per les temperatures a les que s'arribaria durant la nit. Van decidir baixar cap a la vall d'Incles a última hora de la tarda. Sàvia decisió!
Nosaltres hem dormit ben calents dins els nostres sacs de plomes, però ens aixequem lleugerament adolorits per culpa de la duresa del llit metàl·lic sobre el que hem reposat aquestes últimes hores. Sort que hem dut les màrfegues d'aire, sinó ens hi hauríem deixat l'esquena i alguna cosa més!
Després d'un petit esmorzar i de preparar convenientment les motxilles, toca arrencar la divuitena etapa de la Travessa, que ens portarà fins al nucli del Serrat, on farem un punt i apart en aquest projecte que vam iniciar aviat farà quatre anys.

Estany i refugi de Cabana Sorda.

7:30. Ja ens trobem enfilant les primeres rampes que ens allunyaran de la vall d'Incles per apropar-nos a la següent vall, la de Ransol. Per aconseguir-ho hem de superar un desnivell de 350 metres positius fins arribar als 2630m d'un coll situat al sud del fronterer Pic de la Coma de Varilles.

7:45. La vall d'Incles, les pistes d'esquí de Grandvalira i l'estanyó del Querol amb les basses de les Salamandres en primer terme.  
Entre dues valls. Adéu Incles, hola Ransol!

8:10. Mengem alguna cosa refugiats darrera unes roques i de seguida fugim del coll buscant una zona menys ventada i on la sensació de fred no sigui tan acusada. El camí marcat com a GRP baixa de manera força suau cap al nord-oest per sota del Pic de la Coma de Varilles tot dirigint-se cap al refugi de Cóms de Jan, situat al fons de la coma de Ransol i que era l'objectiu final de l'etapa d'ahir. Entre boires, i creuant un petit ramat de cavalls, anem restant desnivell mentre els ulls van cercant infructuosament el refugi i la mirada va perdent-se muntanyes enllà.

El Pic de la Pala Alta (2684m) des de la coma de Ransol.

9:15. Dues hores després de deixar Cabana Sorda arribem al refugi lliure de Cóms de Jan (2220m), una petita construcció que domina tota la vall de Ransol.
Com que avui també hem anat eixugant les herbes del camí, ens descalcem, ens traiem els camals dels pantalons i intentem robar algun raig al tímid sol que mira de fer-se un lloc entre les perpètues boires que ens acompanyen des d'abans d'ahir. No deixem passar l'oportunitat i tornem a fer un mos per encarar amb energia la part més dura de l'etapa d'avui: l'ascens a la collada dels Meners.

L'estreta i bucòlica vall de Ransol, amb les pistes del Tarter al fons, des del refugi de Cóms de Jan.
10:00. L'arc de Sant Martí ens dóna el tret de sortida per iniciar la llarga pujada fins la collada dels Meners (2724m).

Les marques groc i vermelles són les nostres més fidels acompanyants (amb permís de les boires) i, quan el camí s'enfila, elles ens avisen amb la fletxa groga cap amunt volent dir: esteu avisats, així que no us queixeu!
El camí, una gran balconada per sobre del riu dels Meners, és una meravella. A la dreta, per damunt dels nostres caps, les boires no ens deixen ni entreveure els cims que s'aixequen entre Andorra i França: el Pic de la Pala de Jan, el Pic de Mil Menut, el Pic de l'Estany Mort... Però a l'esquerra, ningú s'atreveix a fer ombra als tres cims que imposen la seva alçada per damunt de tot i tothom: el Pic de la Pala Alta, el Pic de la Pala Rodona i el Pic de la Cabaneta (entre els 2600 i 2900 metres). 

La zona dels estanys de Ransol (2450m) marca un abans i un després en l'ascens fins a la collada dels Meners: en primer lloc perquè aquí el camí ens dóna una petita treva pel que fa a desnivell, i en segon lloc perquè aquí se'ns acaba momentàniament la travessa en solitari pel Pirineu andorrà. I perquè aquí la muntanya es converteix en una rambla? Doncs perquè aquí el nostre camí convergeix amb el camí procedent de l'aparcament de la vall de Ransol, el principal punt d'inici de l'ascens al Pic de la Serrera (un dels pocs cims andorrans que supera els 2900 metres).

11:15. Estanys de Ransol. 
Pic de la Cabaneta (2863m)

Entre els estanys de Ransol i la collada dels Meners el camí torna a inclinar-se cap amunt de debò. En aquest curt tram aconseguim avançar, sense quasi ni voler-ho, alguns excursionistes que estan suant la cansalada de valent.

11:40. A mitja pujada obtenim unes bones vistes sobre l'estany dels Meners de la Coma (fotografia) i, a la vegada, el Pic de la Serrera es deixa veure amb tot el seu esplendor. Amb el circ de Meners als nostres peus, una petita barraca de pedra seca ens serveix per reposar les esquenes i menjar una mica just abans d'arribar al coll.

12:00. El Pic de la Serrera, lliure de boires!
Assolim l'aresta sud del Pic de la Serrera (al coll s'hi accedia per un camí que sortia de darrera la barraca) i el regal són aquestes magnífiques vistes cap al sud-oest, sobre la vall de Sorteny i el Pic de l'Estanyó (2915m).

Ens trobem a 2725 metres d'altitud amb el Pic de la Serrera a un tir de pedra. Tenim a l'abast un nou 100 Cims, només 200 metres de desnivell ens en separen! Uns excursionistes que hi pugen ens comenten que en vint minuts ens hi plantem. Amb la Sílvia ens mirem i ella no ho dubta ni un instant: motxilles fora i amunt que fa pujada!
Sense el pes de les motxilles de travessa això és bufar i fer ampolles. A més a més el camí no presenta cap dificultat i podem avançar a un molt bon ritme. I pugem tan ràpid que en menys de vint minuts ja som a dalt!

12:30. Reivindicant el 9N des del Pic de la Serrera (2913m), el cinquè cim més alt d'Andorra.
A la dreta, el Pic de l'Estanyó, dos metres més alt!

Després del fiasco al Pic d'Escobes i de la desventura al Pic d'Anrodat, ja tocava poder fer un cim còmodament i podent-lo gaudir tal i com es mereix. Tot i que França segueix tapiada per les boires, les vistes cap a Andorra i terres catalanes són esplèndides. L'única muntanya que aconseguim reconèixer, cap a l'oest, és el Pic de Comapedrosa (2939m), el sostre andorrà. La Pica d'Estats, tot un referent pels excursionistes catalans, és una víctima més de les boires que s'han instal·lat aquests dies al vessant nord del Pirineu.

13:00. Mitja hora és el que necessitem per baixar del cim, recollir les motxilles que havíem abandonat momentàniament i recórrer un petit tram de cresta per arribar, ara sí, a la collada dels Meners. Com el seu nom pot fer sospitar, aquest coll va ser una de les zones més importants d'extracció de mineral de ferro a Andorra entre els segles XVII i XIX. Per les persones que puguin tenir un interès especial en la història d'aquesta indústria metal·lúrgica a Andorra, existeix l'itinerari cultural La Ruta del Ferro d'Andorra.

Collada dels Meners (2718m), la porta que comunica la vall de Ransol i la vall de Sorteny.
Nous paisatges s'obren davant nostre: el circ glacial de la Serrera ens dóna la benvinguda.
13:30. El 1999 el govern andorrà va crear el parc natural de la vall de Sorteny, una àrea protegida de 1080ha molt rica en biodiversitat i amb un patrimoni natural i cultural molt important.  
13:45. Anem davallant per la vall sense perdre de vista el riu de la Serrera.
La vall de Sorteny és coneguda sobretot per la seva gran riquesa botànica: s'hi poden observar més de 700 espècies de flors i plantes, 60 de les quals són endemismes del Pirineu.
14:10. A l'altre costat de la vall d'Ordino, que segueix el riu de la Valira del Nord, s'eleven dos pics fàcilment reconeixibles: en primer terme el Pic de l'Hortell (2563m) i just darrera seu un pic de fisonomia peculiar, el Pic d'Arcalís (2777m). 
Un cop superat el pas de la Serrera (2234m) comencem a perseguir les aigües del riu de la Cebollera, que ben aviat conflueixen amb les del riu de la Serrera formant el riu de Sorteny.

14:30. Una hora i mitja és el que hem tardat en completar la preciosa baixada entre la collada dels Meners i el refugi Borda de Sorteny (1965m), amb un desnivell negatiu d'aproximadament 800 metres.

Entrem al refugi i ens dirigim a la terrassa per apoderar-nos d'una taula on poder dinar. Més que un refugi d'alta muntanya sembla un restaurant de platja sense vistes al mar. Cadires metàl·liques, para-sols de Coca-Cola, un sol que espanta... Només hi falten quatre biquinis i uns quants asiàtics oferint massatges a cinc euros!

Recuperem forces davant d'un plat d'escalivada i botifarra (a preu d'or!) i ens preparem pel descens final. El petit poble del Serrat ens espera per posar fi a aquesta aventura de tres dies per territori andorrà.

15:25. Sortint del refugi seguim una pista que en pocs minuts queda tallada per una tanca. Després de sobrepassar-la, passem pel costat del jardí botànic del parc natural i continuem baixant per la pista que ara encadena quatre corbes molt pronunciades i que permeten anar salvant el desnivell. Just després neix, a la nostra esquerra, un corriol molt ben senyalitzat que ens portarà fins al Serrat.

15:55. El camí voreja en tot moment el riu de Sorteny.

16:05. Al Serrat finalitzem l'etapa d'avui i alhora posem un punt i apart a la nostra gran aventura pel Pirineu. Com que encara queden uns minuts per agafar el bus que ens ha de portar fins a Ordino (allà hem d'agafar-ne un altre fins a Andorra la Vella) decidim entrar a l'hotel de quatre estrelles que hi ha just davant de la parada de bus per fer un cafè.

Els 37 quilòmetres caminats aquests tres dies han estat intensos, però més intens serà el retorn fins a casa. Estem a dos autobusos i més de 200 quilòmetres de la Isona. Tenim ganes d'ella!

Andorra, fins aviat!, Isona, ja venim!











* Cartografia utilitzada:

 - Andorra. 1:40.000. Editorial Alpina.






0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada