Alberg Pic de l'Àliga (mitja pensió per federats: 30'73€). Em desperto força descansat, i ja és molt. Les possibilitats de passar una mala nit eren molt elevades. Els símptomes del constipat van aparèixer ahir a la tarda com si d'un tsunami es tractés. Vaig passar les hores a l'alberg enganxat a un mocador de paper (bé, a uns quants!). Per sort, sembla que avui ja estic millor.
Avui afrontem la darrera etapa de les sis que teníem programades per aquesta setmana d'agost. Avui, estem disposats a finalitzar la travessa del Pirineu oriental català (primera part de la travessa integral dels Pirineus), que vam iniciar el passat 27 de novembre de 2010 al cap de Creus.
Com que a l'acabar l'etapa hem d'agafar un autobús que ens torni cap a casa decidim sortir molt d'hora. A les 7:15, ben esmorzats (malauradamet no podem dir que ahir a la nit ens fiquéssim al llit ben sopats), ens posem en marxa. El primer objectiu del dia és assolir el coll de Noufonts per, un cop allà, iniciar el llarg descens fins al poble cerdà de Planès.
7:30. Seguint el mateix camí d'ahir però en sentit contrari, deixem la vall de Núria darrera nostre. Davant, ja veiem la vall de les Molleres i comencem a intuir la vall de Noufonts a l'esquerra.
7:45. Arribem a la bifurcació: a la dreta el camí cap al coll de Noucreus (per on ahir vam baixar) i a l'esquerra el camí cap al coll de Noufonts. Nosaltres agafem aquest darrer, seguint les marques blanc i vermelles del GR11 i tot remuntant un animat torrent d'aigua (a la imatge).
8:15. Protegits del sol gràcies a l'ombra de les muntanyes anem pujant cap al coll, visible a la capçalera de la vall.
Un nombrós ramat de vaques, ben integrades en el tranquil paisatge que ens envolta, ens acompanya en el nostre lent, però constant, avanç.
8:45. Deixant enrere la surgència d'aigua de Noufonts iniciem la part final de l'ascens al coll. És, sense cap mena de dubte, el tram més dur. Tot i que potser els isards ens ho podrien rebatre!
8:55. Des del coll (2651m) podem observar amb claredat el camí que hem vingut seguint.
En primer pla el Pic de Noufonts (2861m) i al fons el Puigmal (2911m), el sostre de les comarques gironines.
L'ombra, que tan bé ens ha anat pujant, comença a retirar-se de la vall.
9:10. Després de les fotografies de rigor i de recordar entre rialles el rescat de l'estiu passat durant la cursa de l'Olla de Núria, diem adéu a la vall de Núria i a la fita fronterera número 509, i comencem la llarguíssima baixada cap a Planès pels vessants nord del Pirineu.
Obviant el camí que careneja l'anomenada Olla de Núria (a l'esquerra pujaríem el Noufonts i a la dreta, seguint les marques del GR11, el Noucreus), prenem un camí molt ben fressat que en direcció nord-oest ens condueix al coll d'en Bernat.
9:30. Des del coll d'en Bernat, situat a l'aresta nord-est del Noufonts, obtenim aquesta panoràmica del circ de les Feixes, on ens disposem a baixar.
10:00. Al fons del circ ens espera l'Estanyol (2336m), un indret ideal on parar a fer un mos durant vint-i-cinc minuts.
El proper objectiu és arribar a la barraca de l'Orri (1826m), punt on enllaçarem amb el GR10 que comunica el refugi de Ras de Carançà amb el poble de Planès.
El descens per la vall de la riera de la Riberola és preciós (imatge superior). Anem alternant trams allunyats del curs de l'aigua amb d'altres que ens permeten gaudir dels capricis del riu de ben a prop.
11:30. Fa una calor sufocant, que s'accentua a mesura que anem baixant d'altitud. Aprofitant que arribem a la barraca de l'Orri, decidim fer una curta parada a l'ombra dels arbres i refrescar-nos amb la clara i fresca aigua del riu.
A partir d'aquest moment deixarem de seguir el curs de la riera per avançar en direcció nord-oest cap al pla de Cedelles. Així que, sense creuar la riera (si ho féssim arribaríem al refugi de Ras de Carançà en poc més de dues hores), comencem a perseguir la pintura blanc i vermella del GR10 per un terreny molt sec i amb constants pujades i baixades a través dels boscos de la Beçosa.
13:15. Després d'uns quants quilòmetres força durs, entre arbres que si bé ens han ofert una magnífica ombra també ens han privat d'unes esplèndides vistes sobre la vall del riu Tet, arribem al Pla de Cedelles (1911m) amb la ferma intenció d'aturar-nos per dinar.
Ben instal·lats sobre l'herba i a punt de donar les primeres queixalades als entrepans que vam comprar ahir a l'alberg, apareix, pel mateix camí pel qual hem arribat nosaltres, una excursionista francesa amb qui vam compartir taula al refugi de Mariailles. Ella també realitza la travessa del Pirineu, però ho fa seguint estrictament el recorregut del GR10, el sender que uneix Cantàbric i Mediterrani pel vessant francès.
13:55. Poc després d'evitar que la dona perdi el bon camí per arribar a Planès, ens aixequem amb la decisió d'intentar arribar a Montlluís abans de les 15:55, hora en què surt un autobús de la línia Montlluís - Perpinyà.
El cartell indica cinquanta minuts fins a Planès i, a aquests, hi haurem de sumar els que necessitarem per arribar fins a Montlluís. És factible, però no ens podem encantar. La Sílvia ho sap, i per això s'encanta collint dos bolets que li sembla que són ceps. El temps li acabarà donant la raó! Els seus primers ceps!
14:30. La baixada cap a Planès és a través de boscos i no té cap encant remarcable.
Quan arribem als prats que envolten el poble, una esplèndida panoràmica del Pla de la Perxa i del massís del Carlit ens dóna la benvinguda.
(Cliqueu damunt la imatge per veure-la millor).
14:40. Creuem el minúscul poble de Planès (1517m) sota un sol de justícia. No tenim cap termòmetre a mà, però estem segurs que el mercuri deu superar tranquil·lament els 30º. La forta calor i la pressa que tenim per poder arribar a Montlluís a temps d'agafar l'autobús fan que no dediquem més de cinc segons (el temps just per fer la foto) a l'església de la Mare de Déu de la Mercè (imatge de la dreta).
14:55. Deixem Planès darrera nostre i un cartell ens indica tres quarts d'hora fins a La Cabanassa. Nosaltres haurem de desviar-nos a la dreta abans d'arribar a aquesta població i recórrer menys d'un quilòmetre per arribar al nostre destí. Tenim el temps just!
15:15. Estem travessant el Pla de la Perxa, una unitat geogràfica que separa dos grans massissos del Pirineu axial: el del Carlit al nord i el del Puigmal al sud. El coll de la Perxa també permet la comunicació entre dues importants conques fluvials: la del Segre i la del Tet.
Caminem a un ritme molt alt i la calor no ens ofereix cap treva. L'aigua se'ns està acabant. Per sort, ja tenim Montlluís molt a prop.
15:25. Deixem el GR10 (que venim seguint des de la barraca de l'Orri) a l'entrada de La Cabanassa i seguim per una carretera rural que poc després ens fa creuar les vies del tren groc. Un curta però dura pujada ens porta finalment a la capital de l'Alta Cerdanya.
14:55. Tot a punt per agafar l'autobús que ens portarà a Perpinyà. Allà n'agafarem un altre fins al Pertús, on els meus pares ens recolliran.
Fa uns minuts que hem arribat a la parada d'autobús de Montlluís. Ho hem fet amb el temps just per poder-me escapar corrent fins al centre a comprar provisions pel (lent) viatge de tornada que ens espera.
La nostra cara és de cansament (i no és per menys, hem completat una etapa de 23 quilòmetres i gairebé 3.000 metres de desnivell acumulat en només set hores i mitja). Amb ella pugem a l'autobús que ens aproparà al nostre Empordà, l'indret on va començar tot el passat 27 de novembre. Comencem a davallar lentament per la vall del Tet amb la mirada posada a les muntanyes. Sabem que al capdamunt de les valls que conflueixen amb la del Tet hi ha una llarga i abrupta carena que hem trepitjat. Hi ha uns cims que ens han vist patir en el nostre esforç. Hi ha unes petjades que són les nostres. Han estat sis dies fantàstics, sis dies aïllats de les banalitats del dia a dia, sis dies per recordar.
Les sis etapes d'aquesta setmana, dels Banys d'Arles a Montlluís.
Amb les sis d'aquesta setmana ja són onze les etapes que hem completat. Travessar els Pirineus orientals de Catalunya ens ha suposat haver de recórrer més de 200 quilòmetres i haver de superar més de 25.000 metres de desnivell acumulat.
Hem fet molt, però encara hi ha molt per fer fins arribar a les aigües del Cantàbric. Ens queden tres quartes parts de Pirineus per davant. Més de 600 quilòmetres. El cap ja barrina. El cos, només té ganes de descansar.
Perfil de l'etapa, amb una distància de 22'54 quilòmetres i un desnivell acumulat de 2.718metres.
* Cartografia utilitzada:
- Puigmal - Vall de Núria - Ulldeter. 1:25.000. Editorial Alpina.
- Bourg-Madame - Mont-Louis (2250ET). 1:25.000. IGN.
